Gorsedd bretó

Nomenament d'un nou bard al Gorsedd Digor de 1906 a Saint-Brieuc

Gorsedd bretó (Gorsedd Vreizh, plural gorseddau, del gal·lès tro) és una institució neodruídica que funciona com a Assemblea de Bards i Poetes en bretó. A vegades utilitza el nom Goursez i es reclama afiliat al Gorsedd de Gal·les, seguint la tradició de Théodore Hersart de la Villemarqué, primer poeta bretó reconegut al país de Gal·les, que va recollir la tradició dels cantaires i contadors al Barzaz Breiz, tradició remesa a l'honor per Ti Kaniri Breiz, secció del Gorsedd que promou el cant tradicional i la composició de cants nous.

No s'ha de confondre aquesta tradició, basada en la dels antics celtes, amb el neo-druidisme contemporani, creat en el segle XVIII. Segons Christian-J. Guyonvarc'h i Françoise Le Roux, no hi ha pas "filiació tradicional remuntada als antics druides. Les opinions dels neo-druides són òbviament diferents, incloent al cinquè gran druida de la Gorsedd, Gwenc'hlan Le Scouëzec. Aquesta opinió no és ni justificada històricament ni demostrat per treballs científics, i utilitza cert simbolisme procedent de la maçoneria. El Gorsedd declara en la seva fundació que es consagra a l'estudi, la conservació i el desenvolupament de les Arts, les Lletres i les tradicions celtes. Avui aplega homes i dones residents a la Bretanya històrica inclosos els emigrants i disposada a examinar en tres direccions fraternitat, l'espiritualitat i la nacionalitat (declaració de la Gouesnière 1983).

Cada any celebra una cerimònia pública, el Digor Gorsed, el 3r diumenge de juliol, i sovint hi participen delegacions del País de Gal·les i de Cornualla.

Fundació del Gorsedd bretó

Théodore Hersart de la Villemarqué (1815-1895) va ser el primer bretó iniciat pel Gorsedd gal·lès, i va prendre el nom bàrdic de Hersaty Kervaker. Va crear una « Fraternité des Bardes de Bretagne » ( Breuriez Breiz ) però no pensà en crear un Gorsedd.

• 1838 : La Villemarqué, Auguste Brizeux i Jean-François Le Gonidec foren nomenats membres honoraris de la Cymdeithas Cymreigyddion y Fenny (Societat dels Gal·lesos d'Abergavenny) [ 5 ] . .
• 1843 (o 1857) : fundació per La Villemarqué de la Breuriez-Breiz (Confraria bretona), on l'activitat és purament literària i lingüística.
• 1867 : Una petita delegació gal·lesa va participar al Congrés Cèltic Internacional per invitació de la Societat de Emulació de Côtes-du-Nord.
• 16 d'agost de 1898 : Fundació de la Unió Regionalista Bretona (URB).
• 1899 : una delegació bretona de vint persones és rebuda pel Gorsedd de Gal les per a formar el nucli d'un grup bretó (presentació de l'espasa d'Arthur).
• 1 de setembre de 1900, la nova assemblea constitutiva es reuneix a l'alberg de la Veuve Le Falc'her a Guingamp. Jean Le Fustec Yann ab Gwilherm o Lemenik és nomenat primer gran druida del Gorsedd de la Petita Bretanya.
• 23 de novembre de 1908 : l'associació bàrdica bretona és oficialment declarada com a 'Gorsedd Barzed Gourenez Breiz Izel (Gorsedd dels Bards de la Península de Bretanya).

El nom actual és Breudeuriezh Drouized, Barzhed hag Ovizion Breizh (Fraternitat dels druides, bards i ovats de Bretanya).

Posicionament filosòfic

El Gorsedd de Bretanya, es defineix com a una societat de pensament humanista sense dogmatisme. En la Declaració d'Imbolc de 1988 va condemnar la utilització dels símbols cèltics per l'extrema dreta, així com el racisme i l'antisemitisme. També ha ofert la seva plena adhesió a la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. Aquest canvis foren formalitzats per Gwenc'hlan Le Scouezec i confirmats pel seu successor.

Grans Druides

• Jean Le Fustec de 1900 a 1903.
• Erwan Berthou-Kaledvoulc'h de 1904 a 1932.
• François Taldir-Jaffrenou de 1933 a 1955.
• Pêr Loisel-Eostig Sarzhaw de 1956 a 1980.
• Gwenc'hlan Le Scouëzec de 1981 a 2008.
• Per Vari Kerloc'h des de 2008.

Bibliografia

• Philippe Le Stum, Le Néo-druidisme en Bretagne - Origine, naissance et développement, Éditions Ouest-France, coll. « De mémoire d'Homme : L'Histoire », Rennes, 1998, ISBN 2-7373-2281-2.
• Michel Raoult, Les Druides, les sociétés initiatiques contemporaines, éditions du Rocher, 1992