Gotarta

Gotarta
Localització

Poble del terme del Pont de Suert, abans, del de Llesp
Gotarta Gotarta
• Regió • Comarca • Municipi	Catalunya Alt Pirineu i Aran Alta Ribagorça El Pont de Suert
Superfície	km²
Altitud	1,191,9 msnm
Població • Densitat	6 hab.
Coordenades	{{#invoke:Coordenades\|coord}}{{#coordinates:42\|25\|Plantilla:Puntdecimal\|N\|0\|45\|Plantilla:Puntdecimal\|E\|type:city(6)_region:ES-CT\|primary\|name=}}
Codi postal	`25529`
Creació de l'ajuntament de Gotarta	1812 (Constitució de Cadis)
Annexió a Llesp	Febrer del 1847

Gotarta és un poble del terme municipal del Pont de Suert, a la comarca de l'Alta Ribagorça. Formà part del terme de Llesp fins a la seva incorporació al Pont de Suert el 1968. Està situat a l'extrem de llevant de l'antic terme de Llesp.

Està situat a 1.195 metres d'alçària, entre els barrancs de barranc de Raons i de l'Oratori. La població era de 30 habitants el 1970.

Per accedir al poble només hi ha una pista, asfaltada, però molt estreta. És la pista que mena a Irgo, Iran i Igüerri, des del quilòmetre 7 de la carretera L-500, al nord-est de Cóll. També s'hi pot accedir des de Malpàs, però és a través d'un camí rural sense asfaltar.

La seva església, parroquial, és dedicada a santa Cecília. La parròquia de Santa Cecília de Gotarta pertany al bisbat de Lleida, pel fet d'haver pertangut, a l'Edat Mitjana, al bisbat de Roda de Ribagorça. Format part de la unitat pastoral 25 de l'arxiprestat de la Ribagorça, i és regida pel rector del Pont de Suert. Es tracta d'un petit temple amb campanar exempt.

Predecessora d'aquesta església degué ser la de Sant Miquel, esmentada ja en un inventari del segle XII.

Història

El lloc de Gotarta pertangué als Erill, els quals el donaren en possessió al monestir de Lavaix. En el Fogatge del 1553, apareix amb 10 focs^[1] (uns 50 habitants). El 1787 tenia 44 habitants.

Gotarta va tenir ajuntament propi des de la formació dels ajuntaments moderns a partir de la promulgació de la Constitució de Cadis, i el va mantenir fins el 1847, any en què es va veure obligat a unir-se a Llesp en no arribar als 30 veïns (caps de família) que exigia la nova llei municipal aprovada dos anys abans.

Pascual Madoz, en el seu Diccionario geográfico... del 1849^[2] descriu el poble dient que és en un pla, sobre un terreny enlairat i muntanyós, amb bona ventilació i clima fred, que produeix cadarns i inflamacions internes a causa de la gran fredor de l'aigua. El poble, segons ell, estava format per vuit cases que formen una petita plaça irregular, plana i mal empedrada, amb església dedicada a Santa Cecília que té categoria de parròquia, i una capella dedeicada a sant Miquel. El cementiri, deia que era fora del poble, ben situat. L'aigua de què se serveix el poble prové d'una font abundosa i extraordinàriament freda a l'estiu.

El terreny de Gotara (de ben segur que és un error d'impressió) era aspre i de mala qualitat, de secà; hi ha també alguns arbres i bardisses per a llenya. S'hi collia sègol, ordi i patates, a més de les pastures, on es criava bestiar de llana i boví. Hi havia poca caça. Constituïen el poble 8 veïns i 26 habitants.

El 1970 encara conservava 30 habitants, que s'havien reduït a 6 el 1981, que es mantenien el 2006.

Referències

↑ Mossèn Ramon Ricard, vicari; Joan Creu, batlle, Francí Gallard, Joan de Pui, Joan Vila Espasa; Casa de Vidal, Joan de Pei Guillem, l'Hereu d'Aguilar, Joan Pitjoret i Bartomeu de Pena. Iglésies 1981, p. 85.
↑ Madoz 1845.

Bibliografia

BOIX, Jordi. "El Pont de Suert". Dins El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
BOIX I POCIELLO, Jordi. "Sant Miquel de Gotarta", a Catalunya romànica. XVI. La Ribagorça. Barcelona: 1996, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-2511-7
GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7
Plantilla:Citar llibre
MADOZ, Pascual. "Gotara". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.

Enllaços externs

Plantilla:Sister

Gotarta en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya

Plantilla:Entitats de població del Pont de Suert Plantilla:Entitats de població de l'antic municipi de Llesp

[1] Mossèn Ramon Ricard, vicari; Joan Creu, batlle, Francí Gallard, Joan de Pui, Joan Vila Espasa; Casa de Vidal, Joan de Pei Guillem, l'Hereu d'Aguilar, Joan Pitjoret i Bartomeu de Pena. Iglésies 1981, p. 85.

[2] Madoz 1845.

[1]

[2]