Gralla de bec vermell
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
La gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) és un ocell de l'ordre dels passeriformes.
Morfologia
- Fa uns 40 cm de llargària.
- És de color negre, només les potes vermelles i el bec vermell trenquen la monotonia cromàtica del seu plomatge.
- Bec llarg, fi i corbat cap avall (en els exemplars joves el bec és de color groc i, aleshores, poden confondre's amb la gralla de bec groc).
Subespècies
- Pyrrhocorax pyrrhocorax pyrrhocorax
- Pyrrhocorax pyrrhocorax erythropthalmus
- Pyrrhocorax pyrrhocorax barbarus
- Pyrrhocorax pyrrhocorax baileyi
- Pyrrhocorax pyrrhocorax docilis
- Pyrrhocorax pyrrhocorax himalayanus
- Pyrrhocorax pyrrhocorax centralis
- Pyrrhocorax pyrrhocorax brachypus
- Pyrrhocorax pyrrhocorax primigenius (extinta)
Reproducció
Fa un niu amb palets entre les esquerdes dels penya-segats (a 1000-2100 m d'altitud) i a l'abril-maig hi pon 3 o 6 ous. La femella els cova durant 18-21 dies i alimenten els pollets que en neixen durant 40 dies.[2]
Alimentació
Menja cucs, insectes, aràcnids i deixalles dels excursionistes que cerquen als prats alpins.
Amenaces naturals.
Els seus depredadors més habituals com a adult són el falcó pelegrí, l'àliga daurada i el duc, mentre que durant la seua etapa al niu com a immadur pot arribar a ésser devorat pel corb. És parasitat pel cucut reial.
Hàbitat
Viu a gairebé totes les muntanyes d'Euràsia. Generalment, viu per sobre dels 1000 m d'altitud, sempre que hi hagi cingleres i fa moviments de caire altitudinal a l'hivern que la poden portar a zones veïnes de menor altitud, i al litoral, on és molt rara o ocasional.
Distribució geogràfica
Les seues vuit subespècies viuen a Irlanda, Gran Bretanya, l'Illa de Man, sud d'Europa, els Alps, Àfrica del Nord, Etiòpia, Àsia Central, Índia i Xina.
Als Pirineus pugen durant l'estiu però, fonamentalment, viuen al Prepirineu. Així mateix, també és present al sud de Lleida i a les muntanyes de l'interior de Tarragona.
Costums
És sociable, gregària, sedentària i increïblement àgil en el vol acrobàtic arran de les parets on nia, fins i tot durant els cops de vent més huracanats.
Referències
- ↑ BirdLife International (2004). Gralla de bec vermell. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 5 de juny del 2008 (anglès).
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 102. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs
- La gralla de bec vermell a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- Estudi de la població d'aquesta espècie al Principat de Catalunya. (català)
- Vídeos i informació diversa d'aquesta espècie. (anglès)
- Fotografies i enregistraments sonors de la gralla de bec vermell. (anglès)
- Descripció i hàbitat d'aquesta espècie. (francès) i (anglès)
- Vídeos de la gralla de bec vermell en el seu hàbitat natural. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
