Gregori Taumaturg
|
Per a altres significats vegeu «Gregori». |
| Fitxer:Grigorii chudotvoretz.jpg Icona oriental | |
| bisbe, confessor; Taumaturg | |
|---|---|
| Naixement | ca. 213 Neocesarea (Capadòcia, actual Nicsar, Turquia) |
| Defunció | ca. 270 Neocesarea |
| Enterrament | Monestir de S. Gregorio Taumaturgo (Stalettì, Catanzaro, Itàlia) |
| Commemoració en | Església catòlica, Església ortodoxa |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 17 de novembre |
| Fets destacables | Teòleg i pare de l'Església |
| Iconografia | Com a bisbe, expulsant dimonis d'un temple |
| Patronatge | Invocat contra terratrèmols i causes perdudes |
Gregori Taumaturg (Gregorius Thaumaturgus) o de Neocesarea )Neocesarea, ca. 213 - ca. 270), fou un religiós, teòleg i un dels Pares de l'Església. És venerat com a sant en diverses confessions cristianes. Va rebre el seu sobrenom pels miracles que es diu que feia.
Biografia
Va néixer a Neocesarea a Capadòcia de pares pagans. Va estudiar principalment llei romana a Alexandria, Atenes, Beirut i Cesarea de Palestina on fou deixeble d'Orígens (vers 224).
Després de cinc anys d'estudiar amb Orígenes, que li va ensenyar lògica, física, matemàtiques, ètica, filosofia i doctrina cristiana, va tornar a la seva ciutat natal però fou cridat per Orígenes per esdevenir sacerdot. D'entrada, no va acceptar i es va retirar al bosc però el va seguir Fedim, bisbe d'Amàsia, que el volia fer bisbe de Neocesarea i encara que per un temps el va poder evitar, finalment Fedim el va consagrar en absència i el va forçar a acceptar. La ciutat només tenia 17 cristians en aquell moment, però a la mort de Gregori només restaven 17 persones que no ho eren, tot i les persecucions de Deci (vers 250) i la invasió dels bàrbars el 260.
Al concili d'Antioquia el 265 es va interessar per l'heretgia de Pau de Samosata. Va morir al tomb del 270.
Obres
Les seves obres foren:
- Panegyricus ad Origenes, que descriu els ensenyaments del seu mestre i el seu mètode pedagògic,
- Metaphrasis in Ecclesiasten, també atribuït a Gregori de Nazianze
- Expositio Fidei, sobre la Trinitat.
- Epistola canonica, de iis, qui in Barbarorum Incursione idolothyta comederant
- Epistola ad Philagrium, arribada en versió siríaca, també atribuïda a Gregori de Nazianze.
- Tractat de l'ànima
- Cartes
Veneració
L'Església el venera com a Taumaturg, és a dir, autor de prodigis, per la gran quantitat de miracles que se li atribuïren en vida. Entre ells, que detingué la inundació d'un riu que amenaçava la ciutat tocant-lo amb el seu bàcul o que ordenà a un mont que es mogués per poder-hi edificar una església. Va protagonitzar una de les primeres aparicions marianes de les que se'n té notícia.
Les seves relíquies són a Stalettì, a la província de Catanzaro, des del segle VIII, on arribaren arran de les lluites iconoclastes. La llegenda local diu que el cos del sant, llençat al mar en una caixa de plom, va arribar a la platja de Staletti portat pels àngels.
