Groningen
Plantilla:Groningen
Groningen 
pronunciació (?·pàg.) (en groninguès: Grön'n/Grun'n) és la capital de la província neerlandesa de Groningen i el nucli més gran del municipi homònim.
A gran part del nord dels Països Baixos, la població es refereix a Groningen simplement com Stad ("Ciutat"). A data de l'1 d'abril del 2011, Groningen comptava amb 190.334 habitants. No es té constància que mai s'hagi concedit el títol de ciutat a Groningen. A causa de la seva ubicació relativament aïllada de centres de poder com Utrecht, Brussel·les i La Haia, històricament se l'ha considerat com una ciutat introvertida que es preocupava principalment per si mateixa i pels territoris del seu voltant. La ciutat formà part de la xarxa comercial nord-alemanya durant el període de la Lliga Hanseàtica. Més endavant esdevingué un centre mercantil regional que s'anà desenvolupant i es convertí en una ciutat estat de facto.[1][2] Groningen ha pertanyut nominalment als Països Baixos des de l'època de les Províncies Unides, però fins a l'època de domini francès fou una ciutat autònoma que presidia sobre gran part de la província. Groningen patí molt durant la Segona Guerra Mundial; no només perdé 3.300 ciutadans (la majoria jueus), sinó que una part important del nucli històric acabà en flames durant l'alliberament, a la primavera del 1945.
Actualment, Groningen és una ciutat amb una gran varietat de comerços i indústries. A més, és una ciutat estudiantil que acull uns 50.000 estudiants (dels quals aproximadament 30.000 viuen a la ciutat mateixa).[3] La ciutat col·labora amb municipis propers dins el marc de la Regiovisie Groningen-Assen.
Etimologia
No es coneixen amb certesa l'origen i el significat del nom "Groningen". Alguns poetes han intentat relacionar-lo amb una llegenda que diu que l'any 453 aC[4], un grup de refugiats de Troia sota el comandament de Gruni arribaren a la regió i hi establiren un assentament juntament amb un grup de frigis. Seguidament, la llegenda diu que construïren un castell a la vora del riu Hunze i l'anomenaren Grunoburg. Segons el mite, el castell fou posteriorment enderrocat pels víkings i possiblement serví com a fonament de la futura església de Santa Valpurga. Tanmateix, no hi ha proves històriques que recolzin aquest relat.[5]
Una altra teoria és que l'antic nom de la ciutat, "Groeningen", deriva de groen-ingen ("camps verds"). Es creu que la franja verda de l'escut i la bandera de Groningen podria referir-se precisament a això: la regió de terra verda situada entre el Lauwers, l'Ems i el mar de Wadden.
El nom local en groninguès, "Grun'n", té la mateixa etimologia. "Grun" deriva de la forma antiga gruun i -inge es tradueix com a -en o -ens, igual que el nom Kantens, que probablement s'anomenava "Kantinge" en el passat. Aquest fenomen encara es produeix en el groninguès actual (per exemple, "Thesinge" esdevé "Taisen"). Igual que en la majoria de paraules groningueses que acaben en -en, l'"e" cau, resultant en el nom "Grun'n". Com que el nom és Groningen, en groninguès també s'hauria pogut anomenar "Grun'ns", igual que en el cas de Kantens, teoria confirmada pel nom frisó "Grins".
Des de fa molt de temps, la ciutat també és coneguda simplement com a "Stad" ("Ciutat") pels habitants de la província de Groningen.[6] Aquest nom també és utilitzat a altres zones, tot i que la majoria de frisons prefereixen el nom "Grins". A l'edat mitjana, es feia servir el nom llatí "Groninga" als mapes i les monedes. Durant l'ocupació francesa, la ciutat s'anomenà "Groningue". Actualment, també se la coneix com a "la metròpolis del nord" o amb el nom de "Martinistad", en referència a la Martinitoren.
Els habitants de Groningen s'anomenen a si mateixos "Stadjer" o "Stadjeder". També se'ls coneix amb el malnom "mollebonen" (una mena de dolç a base de mongetes). Els Stadjers es refereixen a Groningen de manera afectuosa amb el nom "Groot Loug" ("Gran Poble").
Divisió administrativa
La ciutat està dividida en cinc districtes: Binnenstad, Oude Wijken, Noord-West/Hoogkerk, Noorddijk i Zuid. Cada districte compta amb un o més sectors o barris.
Economia
L'activitat econòmica de la ciutat se centra en el comerç i la indústria (entre d'altres, sucrera). És a més seu d'una important població estudiantil, gràcies a la presència de la Universitat de Groningen, fundada el 1614[7] i la Hanzehogeschool Groningen. Són estudiants uns 50.000 dels seus habitants.
Demografia
| Evolució històrica de la població | |||
|---|---|---|---|
| Any | Població | Any | Població |
| 1795 | 23.770 | 1930 | 105.146 |
| 1830 | 30.260 | 1947 | 132.021 |
| 1840 | 33.484 | 1956 | 142.561 |
| 1849 | 33.694 | 1960 | 145.125 |
| 1859 | 35.502 | 1971 | 169.385 |
| 1869 | 37.984 | 1980 | 162.952 |
| 1879 | 46.058 | 1990 | 168.702 |
| 1889 | 56.018 | 2000 | 174.250 |
| 1899 | 66.537 | 2004 | 180.604 |
| 1909 | 74.613 | 2006 | 181.613 |
| 1919 | 87.594 | 2008 | 182.484 |
| 1920 | 90.778 | 2011 | 190.334 |
| Font 1: www.volkstellingen.nl (1971) Font 2: CBS Statline (1971) | |||
Administració
El consistori actual, després de les eleccions municipals de 2010, està dirigit pel socialista Peter Rehwinkel. El consistori consta de 39 membres, compost per:
- Partit del Treball, (PvdA) 9 escons
- Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia, (VVD) 6 escons
- Esquerra Verda 5 escons
- Stadspartij Groningen, 5 escons
- Partit Socialista (SP) 4 escons
- Demòcrates 66, 4 escons
- Crida Demòcrata Cristiana, (CDA) 2 escons
- ChristenUnie, 2 escons
- Student en Stad, 1 escó
- Partij voor de Dieren, 1 escó
Ciutats agermanades
Múrmansk, Rússia- Kaliningrad, Rússia
Katowice, Polònia
Graz (Estíria)
Odense, Dinamarca
Tallinn, Estònia
, Oldenburg, Baixa Saxònia
Newcastle, Anglaterra
Jabaliya, Palestina
Tianjin, República Popular de la Xina
Zlín, República Txeca
San Carlos, Nicaragua
.svg){kind=small}
Personatges il·lustres
- Daniel Bernoulli, matemàtic
- Heike Kamerlingh Onnes, físic i Premi Nobel
- Samuel van Houten, polític
- Jozef Israëls, pintor
Galeria d'imatges
-
Universitat de Groningen -
Torre Martini -
Església de l'Aa -
El Teatre Municipal -
La Borsa de Blat -
L'oficina d'Or
Referències
- ↑ Entrevista amb Maarten Duijvendak, catedràtic d'història regional a la RUG i editor en cap de Geschiedenis van Groningen. (neerlandès)
- ↑ Jan van de Broek, Groningen, een stad apart. Over het verleden van een eigenzinnige stad (1000-1600), Assen: Koninklijke Van Gorcum B. V. 2007, p. 71. (neerlandès)
- ↑ Anuari estadístic del municipi de Groningen, edició del 2010. Taula 8.7.1 (des del curs 2009-10) i taula 8.7.2 (des del 2008). (neerlandès)
- ↑ Segons altres fonts, el 100 aC.
- ↑ A.J. van der Aa i J.W. Muller a De Navorscher, 1855, p. 44–45. (anglès)
- ↑ Molema, H. (1887/1985) Woordenboek der Groningsche Volkstaal in de 19de eeuw. Groningen: Wolters-Noordhoff/Bouma's Boekhuis. ISBN 90 6243 045 7 (neerlandès)
- ↑ Hermans, Jos. M. M.; Nelissen, Marc. Charters of Foundation and Early Documents of the Universities of the Coimbra Group (en anglès). Leuven University Press, 2005, p.54. ISBN 9058674746.
Enllaços externs
- Pàgina oficial (anglès)
- Rijksuniversiteit Groningen (Universitat de Groningen) (anglès)
- Pàgina de l'oficina de turisme (anglès)