Gubayl

Gubayl o Jbeil (en àrab يجبيل) és una ciutat del Líban. Correspon a l'antiga Biblos Βύβλος). Altres noms antics a més de Biblos foren Gebal, Gubla, i a l'època de les croades Gibelet. La ciutat, a uns 40 km al nord de Beirut, fou declarada Patrimoni de la Humanitat el 1984. Hi destaquen el castell croat, la muralla, museus de biblos, l'església de Sant Joan, el barri vell i mercats.

Història

En època cristiana fou seu d'un bisbat; estava en decadència quan fou conquerida pels àrabs (a la meitat del segle VII) que hi van instal·lar una colònia persa i formà part del djund de Damasc. Fins al segle XI fou seu d'una guarnició. Sota els fatimites, al segle XI, depenia dels cadis xiïtes de Trípoli del Líban, els Banu Ammar. El 1047 foren descrites les seves muralles pel viatger Nasir-i Khusraw Fou conquerida el 1103 pel comte Ramon de Sant Geli i va agafar el nom de Gibelet, com a capçalera d'una senyoria que fou concedida a una família genovesa, els Embriaco:

Guillem I Embriaco vers 1109
Hug I vers 1109-?
Hug II ?-1135
Guillem II 1135-1157
Bertran Embriaco 1157-1163
Hug III 1163-1187
A Saladí 1187
Guiu Embriaco 1197-1241
Enric Emriaco 1241-1266

El 1187 fou conquerida per Saladí. Restes del castell encara es conserven. El 1197 fou cedida altre cop als francs i recuperada per Bàybars I el 1266/1267 que va restaurar les muralles; fou unida al districte mameluc de Beirut. A finals del segle XV va quedar en poder dels Banu Hamada una família de mutawallis que dominava la zona. La van conservar sota els otomans (segles XVI a XVIII). El 1919 fou ocupada pels francesos i unida al mandat francès del Mont Líban fins que el 1943 Líban va esdevenir independent. Llavors era una vila amb uns 1.500 habitants.

Agermanaments

Bibliografia

Nina Jidéjian, Byblos through the ages, Dar al Machreq, Beyrouth, 1968
Jean-Pierre Thiollet, Je m'appelle Byblos, H & D, Paris, 2005 ISBN 2-914266-04-9

Enllaços externs

Plantilla:Sister

ko:뷔블로스 hr:Biblos