Gudala

Els gudala són una tribu berber del grup sanhadja, que viuen al sud de Mauritània fins al riu Senegal, i prop de l'oceà Atlàntic. Al nord tenen el Adrar on viuen altres tribus berbers sanhadja (els lamtuna i els massufa). Foren un poble nòmada cameller amb dromedaris molt ràpids anomenats nadjib (plural nudjub). El seu assentament principal fou Naghira. A la costa capturaven tortugues i se'n menjaven la carn. Explotaven una salina a l'illa Awilil (moderna In-Wolalan).

Al segle XI els lamtuna exercien la supremacia entre els sanhadja però el 1034 va passar a Yahya ibn Ibrahim dels gudala que va portar del Sus a Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí per islamitzar a la seva gent i que fou el que va originar la secta dels almoràvits. Mort Yahya, els lamtuna van recuperar la hegemonia dirigits per Yahya ibn Úmar al-Lamtuní i a la seva mort a la Batalla de Tabfarilla pel seu germà Abu Bakr ibn Úmar al-Lamtuní i els gudala es van separar dels almoràvits i es van retirar al sud. Al segle XIV vivien al sud de Saguia al-Hamra junt amb els àrabs Dhawu Hassan del grup Makil; en segles posterior es van desplaçar cap a Mauritània i com entitat tribal van desaparèixer progressivament i avui dia només resten dos grups a Mauritània.

Bibliografia

• A. Huici Miranda, Un fragmento inedito de Ibn Idari sobre los almorávides, 1961
• P. Marty, L'emirat de Trarzas.