Vés al contingut

Guercif

Guercif
جرسيف
Localització
Guercif està situat en Marroc
Guercif
Guercif
Localització de Guercif al Marroc
Estat
• Regió
• Província
Marroc Marroc
Taza-Al Hoceima-Taounate
província de Taza
Superfície km²
Altitud 378 msnm
Població (2004)
  • Densitat
57.307 hab.
Coordenades 34° 13′ 24″ N, 03° 20′ 52″ O / 34.22333°N,3.34778°O / 34.22333; -3.34778{{#coordinates:34 | 13 | 24 | N | 03 | 20 | 52 | W | type:city(57307)_region:MA | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Web

Guercif, Garsif o Agarsif és una vila del Marroc a la regió de Taza-Al Hoceima-Taounate. La seva població el 2004 era de 57.307 habitants. Està a mig camí entre Oujda i Fes, i a 135 km al sud de Nador. El cercle de Guercif pertany a la província de Taza. La població pertany a les tribus Hawwara, Ulad Rahu, Lbranes i Beni Ouiarine.

El seu nom derivaria dels arbres plens de fulles que semblaven espases (الـســيـوف); una altra teoria es que vol dir "tirar l'espasa" (جـر الـسـيـف) perquè aquí fou atrapat i mort per l'espasa (سـيـف) Jarir Chamakh, després de matar al sultà Mulay Idris Ibn Abd Allah; i la tercera teoria es que deriva del berber ajar o gar (أجـار, intersecció) i sakine o asif ( ساقـيـن dos cursos d'aigua) i ajuntant les dues paraules es va transformar en (أجـار ساقـيـن i després جـرسـيـف Guercif).

Podria correspondre a la Galapha de Ptolemeu, però aquesta és més probablement Taourirt. La seva fundació s'hauria produït el segle IX pels Banu Abi l-Afiya una de les tribus dels miknasa berbers que habitaven al Moulouya. Fou el centre dels estats de Musa ibn Abi l-Afiya i, a la seva mort el 938, dels seus fills, que van lluitar contra els idríssides i després contra els fatimites.

Fou destruïda per l'almoràvit Yusuf ibn Tashfin el 1080 i no es va recuperar. Al segle XIII la van poblar els Banu Marin tribu dels berbers zeneta que la feien servir alguns mesos de terreny de pastura i per guardar els cereals.

Després de la batalla d'al-Ukab que va debilitar als almohades el 1213 fou ocupada permanentment pels Banu Marin junt amb tota la regió del baix Moulouya. El 1248 fou a l'entorn d'aquesta ciutat que els Banu Marin van atacar als almohades que es retiraven de Tlemcen cap a Fes, i van saquejar la columna. Vers 1275 els Banu Marin (marínides) havien de fer front a l'amenaça dels zayyànides de Tlemcen, però eren els amos de tot el Marroc. Guercif, Dubdu i Taourirt van formar una marca (taghr) a les seves possessions orientals, que aturava als zayyànides. El 1321 el sultà marínida Abu Said va fer reconstruir les muralles. Revoltada la ciutat contra els marínides fou destruïda i les muralles enderrocades per Abu Inan; a la mort d'aquest el 1385, Wanzammar ibn Arif xeic dels àrabs Suwayd i comandant de les tribus beduïnes fidels als marínides (i tutor dels sobirans marínides), es va crear un feu a Guercif amb centre a la fortalesa de Murada a uns 15 km al nord-oest, a la vora del Moulouya, i va fer front a diversos atacs dels sobirans de Tlemcen; Guercif fou saquejada més d'una vegada en els següents cent anys.

Va perdre importància quan el límit amb l'Algèria dominada pels otomans es va establir a l'est d'Oujda. Sota sadites i alàwides, Taourirt va ser el lloc de preferència.

El 1912 fou ocupada per França, i per un moment va adquirir renom com a estació final temporalment del ferrocarril d'Oujda a Fes però quan la via fèrria es va allargar fins a Taza i després fins a Fes va deixar de ser punt de referència. Al segle XX va estar habitada pels hawwara nòmades, pastors de cabres.

Enllaços externs