Vés al contingut

Guerra de l'Anell

De Viki.cat
Infotaula de conflicte militarGuerra de l'Anell
Data3018-3019 Tercera edat del sol
ResultatVictòria dels homes lliures; destrucció de l'Anell Únic, Sàuron i Mórdor; inici de la Quarta Edat; el Rei de Góndor reunifica Àrnor i Góndor
Comandants
Gàndalf
Àragorn
Théoden†
Éomer
Dénethor†
Dain II†
Brand†
Galàdriel i Cèleborn
Thrànduil
Barbarbrat
Gwahir
Fàramir
Bóromir†
Élrond
Per Mórdor: Sàuron†
el Rei bruixot d'Àngmar†
Khamûl†
Els altres set Nazgûl†
Boca de Sàuron†
Gothmog†
Per Ísengard: Sàruman†
Forces
~50.000 ~500.000-1.000.000
Baixes
~10.000 Gairebé la totalitat
Mèdia

En el món fictici creat per en J. R. R. Tolkien, la Terra Mitjana, la Guerra de l'Anell fou la lluita entre Sàuron i els pobles lliures de la Terra Mitjana per controlar l'Anell Únic i dominar el continent. Succeí al final de la Tercera Edat. La guerra fou iniciada per Sàuron, qui estava recuperant el seu poder des del final de la Segona Edat, i buscava l'Anell Únic. Lilers d'homes de Ròhan i de Góndor moriren durant la Guerra de l'Anell. El nombre total de combatents en aquesta guerra s'estima aproximadament en un milió: desenes de milers per la banda dels pobles lliures, i centenars de milers pel costat de les ombres. La guerra també significa el declivi del poder dels elfs a la Terra Mitjana, el creixement dels homes a l'oest, la restauració del Regne d'Àrnor i Góndor i l'inici de la Quarta Edat. Les batalles succeïren a Góndor, Ròhan, Lórien, el Bosc Llobregós, Érebor i Dale. Aquestes foren contra les forces d'en Sàuron, però Sàruman, que també tenia exèrcits, fou qui prengué part a les batalles dels guals de l'Isen i a la Gorja d'en Helm. La guerra acabà després la Batalla de Voralaigua, i, poc després, les morts d'en Sàruman i d'en Llenguadeserp. Vers el final de la Guerra de l'Anell, Élessar fou coronat rei de Góndor, i perdonà tots els homes que havien lluitat a les ordres d'en Sàuron, pregonant una gran renovació de les relacions entre homes, elfs i nans.

Successos

Els fets del sud

Els objectius de l'estratègia d'en Sàuron era vèncer la nació més poderoses de les que s'oposaven a ell, Góndor, i així poder-ne conquerir la capital i fortalesa més important, Minas Tirith. Per fer-ho, tots els esforços bèl·lics de Mórdor es centraren al sud i a les fronteres de Góndor. Per evitar que els aliats septentrionals de Góndor, Rohan, els hi enviessin ajuda, Sàuron va fomentar l'ascens de Sàruman a Ísengard, a l'oest de Ròhan. Així, totes les forces de Ròhan serien a l'oest, intentant aturar els atacs d'Ísengard, i no podrien ser enviades per defensar Minas Tirtih. Mentrestant, Sàuron enviaria els aliats de Mórdor, els corsaris d'Úmbar, per atacar els populosos feus costaners de la costa sud de Góndor, que només podrien enviar una petita part de l seu exèrcit a la defensa de Minas Tirith, mentre la resta permaneixerien a la costa, preparant-se per l'atac dels corsaris. Però els plans d'en Sauron van fracassar, i un front conjunt de Góndor i Ròhan va plantar cara a Mórdor.