Guerra de la Unió
Plantilla:FixHTML Plantilla:VPHISMILCAT Infotaula conflicte militar Plantilla:FixHTML Plantilla:Unió de València Plantilla:FixHTML La Guerra de la Unió (1347-48) és un període conflictiu esdevingut a la Corona d'Aragó que mantingué enfrontats d'una banda les tropes dels fidels al rei Pere el Cerimoniós i de l'altra banda la coalició formada sota el nom d'Unió d'Aragó i Unió de València que eren formades per alguns nobles i el braç popular de les ciutats i viles que s'adheriren al moviment senyorial en aquells regnes. Catalunya es mantingué fidel al rei.
Les hostilitats s'inicaren el 1347 al Regne de València on hi va haver un avalot contra el rei encapçalat per la ciutat de València i seguit per bona part de les viles i llogarets del regne excepte per les ciutats de Borriana i Xàtiva que foren fidels al rei[1]. Les classe populars, després d'un seguit de males collites, protestaven contra l'autoritarisme de Pere el Cerimoniós i la seva càrrega fiscal que tenia per objecte finançar les seves conquestes exteriors.[2]Al Regne d'Aragó les hostilitat bèliques començaren a principis de 1348. Amb la Batalla de Mislata, amb la victòria del rei. Aquest abolí, el 14 d'octubre de 1348, els Privilegis de la Unió, unes concessions atorgades pel rei Alfons II a la noblesa aragonesa i valenciana que dataven de 1288.
Referències
- ↑ Unió de València
- ↑ Agustín Rubio Vela, Epistolari de la València medieval, p.27