Guillem de Vàroic
 |
Aquest article és manifestament incomplet. Ajudeu a desenvolupar-lo de forma que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, o com a mínim sigui un esborrany amb una estructuració acceptable. |
 |
L'article o secció necessita millores quant al seu format. (Col·laboreu-hi!) Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, interviquis, infotaules, ... |
 |
La redacció d'aquest article no és pròpia d'una enciclopèdia. |
 |
L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. (Col·laboreu-hi!) La primera frase hauria de ser una introducció breu i precisa que contextualitzi el tema de l'article. Normalment es pot resoldre responent a la pregunta: Què és? |
Guillem de Vàroic és un personatge del Tirant lo Blanc.
El cavaller Guillem de Vàroic vivia a Anglaterra. En la seva joventut havia guanyat renom com a guerrer i s'havia trobat en nombrosos combats, dels quals sempre havia sortit vencedor. En arribar als cinquanta-cinc anys, va decidir abandonar la vida de les armes i emprendre un peregrinatge a Jerusalem, per tal d'obtenir el perdó dels seus pecats. Un cop presa aquesta decisió, va cridar els seus servents, als quals va pagar el que els devia, i al davant de tots ells va fer donació del comtat a la Comtessa, la seva esposa (ja que el seu fill era massa petit) i li va deixar un anell partit en dos. Aleshores va comunicar el seu propòsit a la Comtessa, qui, després d'haver-se'n dolgut llargament, va manifestar la seva disconformitat. Després d'haver intentat consolar-la, Guillem de Vàroic va deixar Anglaterra i va emprendre el seu peregrinatge. Visitades les ciutats de Jerusalem i Alexandria, se'n va anar a Venècia, on va fer divulgar la notícia que havia mort i va procurar que arribés a Anglaterra. En saber-ho, la Comtessa va manar fer-li els funerals, convençuda que s'havia quedat viuda. Per la seva banda, Guillem va tornar a Vàroic vestit amb l'hàbit de Sant Francesc, amb una llarga cabellera i barba, i va instal·lar-se en una ermita, on vivia de les almoines que li donaven. La mateixa Comtessa acostumava a donar-n'hi. En el llibre de Tirant lo Blanc, aquest ermità es fa amic del cavaller bretó.