Guimerà
| Fitxer:Disambig grey.svg | Vegeu Àngel Guimerà per a l'escriptor. |
| |||||
| Localització | |||||
| Municipi de l'Urgell | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Lleida Ponent Urgell | ||||
| Gentilici | guimeranenc, guimeranenca | ||||
| Superfície | 25,8 km² | ||||
| Altitud | 555 msnm | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
275 hab. 10,66 hab/km² | ||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 348800 4603225{{#coordinates:41 | 33 | 59 | N | 1 | 11 | 12 | E | type:city(275)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Guadalupe Badies Galobardes (CiU) | ||||
| Codi postal | 25341
| ||||
| Codi territorial | 251095
| ||||
Guimerà és una vila i municipi de la comarca de l'Urgell.
Es situa a la vall del riu Corb. El nucli principal de cases, antigament emmurallat, reposa sobre la vessant nord de la vall. Els carrers i les cases s'enfilen, des del llit del riu, muntanya amunt.
Encara es conserven part de les muralles, la torre de guaita del castell de Guimerà i cases centenàries.
També es coneix Guimerà com 'El nou de Copes', ja que la vista del poble des del riu és un amuntegament de cases unes a sobre de les altres.
L'activitat principal del poble és l'agricultura de secà.
A mitjans d'agost s'hi celebra una fira medieval, amb parades d'artesans i d'oficis antics, i algunes actuacions.
Els edificis més notables del municipi són les restes del castell i l'església de Santa Maria.
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Patrimoni arquitectònic
- Nucli antic: Guimerà és en el seu conjunt una extraordinària mostra d'urbanisme i arquitectura medieval. És característic la presència d'arcs, coberts, cases pont, porxos i una variada mostra d'elements com portalades, finestres i balcons. També cal destacar la conservació de bona part del seu recinte emmurallat i dels seus portals. Tot aquest conjunt d'elements arquitectònics i urbanístics van determinar la declaració de Guimerà, l'any 1975, com a Conjunt Històric i Artístic i la catalogació, l'any 1993 com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
- El castell: Té l'origen en el segle XI arran del procés de reconquesta i repoblació. Es va anar construint a partir de la torre, el nucli originari, i es va anant ampliant les estances en funció de les necessitats de cada moment: pati d'armes, estables, capella, cisterna, forn, sitges... El segle XVI es va convertir en palau residencial. L'element més característic de la fortalesa és la torre de guaita, un edifici fortificat destinat a la vigilància i salvaguarda de la vall que formava part d'una xarxa defensiva que es comunicava visualment amb altres torres de la zona.
- L'església de Santa Maria: Situada a la part alta de la vila prop de les restes del castell. És una església gòtica de transició amb reminiscències romàniques, construïda al segle XIV i reformada els segles XVIII i XIX. És un edifici de planta quadrangular i absis poligonal amb una sola nau tancada per arcs i envoltada de capelles de diferents èpoques. En l'altar major si pot contemplar el retaule de Santa Maria d'estil gaudinià, obra de Josep Maria Jujol.
- La capella de Sant Esteve: Es troba a la part baixa de la vila, prop de la plaça Major. Fou construïda durant la primera meitat del segle XIV. L'edifici és de planta basilical amb absis poligonal, flanquejat per quatre capelles. L'any 1983 es restaura la capella i s'hi col·loca les reproduccions de dues taules gòtiques del retaule de Sta Maria, obra de Ramon de Mur.
- L'Antic Hospital: Casa hospital coneguda com Cal Manseta, situada al costat de la capella de St Esteve. En la façana hi destaquen quatre finestrals amb elements típicament renaixentistes.
- El Santuari de Santa Maria de la Bovera: Situat a uns 2 km a ponent de Guimerà, dalt d'un turó. El santuari conserva part del claustre romànic del monestir cistercenc de Santa Maria de la Bovera fundat al segle XII, que depenia del monestir de Vallbona de les Monges. Al segle XV s'hi van fer reformes i s'aixecà el campanar. Al costat hi ha una ermita construïda al segle XVIII.
- El monestir de Santa Maria de Vallsanta: Es troba a peu de carretera, a uns 2km abans d'arribar a Guimerà per ponent. Es va construir a mitjans del segle XIII, amb l'assentament a la vall de la comunitat femenina de la Bovera. La clausura del monestir al segle XVI va provocar el deteriorament progressiu de l'edifici i el conseqüent espoli. Actualment es conserva els magnífics finestrals de l'absis de l'església.[2]
Museus
- Museu d'Art Matern Magda Sanrama, Museu de la Maternitat en tota la seva basant que recull materials diversos (pintures, escultures, segells, medalles, fotografies, escrits, etc.). [3]
- Museu de Guimerà, la cort del Batlle.
Fills i filles il·lustres
- Joan Llort i Amenós (1859-1913): hisendat i delegat de l'Assemblea de Manresa (1892).
Bibliografia
Volum 31 (2006), Guimerà, Miquel Àngel Farré Targa. Cossetània Edicions. ISBN: 84-9791-175-X
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ Sàez, Anna «Les restes del naufragi». Sàpiens [Barcelona], núm. 94, 8-2010, p. 64. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Font: http://www.mothermuseum.com/historia_cast.htm (en castellà)
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 67. ISBN 84-393-5437-1.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guimerà
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Guimera.info.Web de l'Associació Guimera.info
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Fitxa del llibre Guimerà, Cossetania edicions
