Guixera
Plantilla:Taxocaixa planta La guixera (Lathyrus sativus) és una planta conreada de la família de les Fabaceae dins del gènere Lathyrus.
Guixa
És cultivada per la seva llavor, la guixa, que té un alt contingut de proteïna. En l'àmbit mediterrani es cultiva de forma minoritària, però és important com a conreu a certes zones d'Àsia i Àfrica.
Tot i això la llavor conté un aminoàcid tòxic que pot arribar a causar la malaltia del latirisme. A Andalusia la farina de guixa, en castellà harina de almorta, s'utilitza per a arrebossar. Es conrea principalment a l'Índia i Etiòpia on es valora com a conreu de collita segura en cas que la sequera acabi amb els conreus principals.
Descripció
Planta anual voluble de 30 a 50 cm d'alçada, tiges alades, flors blanques i llegums aplanades.
Denominacions
El nom científic d'aquesta planta és Lathyrus sativus i el seu nom comú, dependent del lloc, són almorta, alveirxó, arveixo cantut, arveixot, bitxas, cairetes, cicércul·la, txítxaro, dent de mort, frixol d'herba, cigrons d'herba, guixa, mola, pedruelo, pinsol, pito o tito.
Existeix un gravat de Goya en una de les sèries de "Los Desastres de la Guerra" en el que dona per títol a la bonhomia d'aquest llegum amb el nom de gràcies a l'almorta per la seva importància que va tenir en auxilia la famulassa de Madrid en 1811.
- Lathyrus asiaticus (Zalkind) Kudr.
- Lathyrus sativas L.
- Lathyrus sativus subsp. asiaticus Zalkind [1]
Usos
A la Manxa amb farina de guixa es prepara un plat molt bàsic i molt antic, les gachas manchegas. Són un complement de sopes, guisats, amanides i altres plats salats. Baixa en greixos i amb alt contingut en fibra.
Consumir-la com a àpat únic o principal durant períodes molt llargs de temps pot produir la malaltia del latirisme o latirosi. El latirisme és una afecció de paràlisis i reducció de massa muscular, deguda a la presència d'un cert aminoàcid (conegut com a ODAP, en anglès) en la farina de guixa, que pot causar problemes neurotòxics en les persones [2] Darrerament s'ha introduït el conreu de varietats de guixa que contenen quantitats reduïdes d'ODAP en les zones afectades per latirisme.