Gundula Janowitz
Gundula Janowitz (Berlín, Alemanya, 2 d'agost de 1937) va ser una de les sopranos líriques més grans de la història moderna, coneguda pel seu magnífic to -sovint descrit com a "cremós" o "platejat" - i el seu control vocal en les notes més agudes de la seva tessitura.
Va estudiar al conservatori de Graz i, el 1960 va debutar a Viena. La popularitat li va arribar aviat. Va ser admirada especialment pel director Herbert von Karajan, que sovint va comptar amb ella per a les seves produccions.
La seva fama prové sobretot de composicions en idioma alemany. Se la relaciona sobretot amb obres de Mozart, Wagner, Carl Maria von Weber, Beethoven, Richard Strauss, i Bach. Va interpretar el rol d'Elisabetta a Don Carlo i la Comtessa en Les noces de Fígaro amb brillantor, malgrat la seva pronunciació decididament no italiana. Un extracte d'aquests excepcionals trets estilístics apareix a la pel·lícula Cadena perpètua.
Encara que la seva veu era càlida, el seu estil vocal és més d'una bella línia melòdica que una interpretació dramàtica, i sovint se li retreia que no fos capaç d'encarnar un verdader personatge operístic. Només en la meitat de la seva trentena va començar a interpretar lieder amb regularitat.