Harold Wilson
| Harold Wilson | |
|---|---|
| |
| Mandat 16 d'octubre de 1964 – 19 de juny de 1970 | |
| Precedit per | Alec Douglas-Home |
| Succeït per | Edward Heath |
| Mandat 4 de març de 1974 – 5 d'abril de 1976 | |
| Precedit per | Edward Heath |
| Succeït per | James Callaghan |
| Naixement | 11 de març de 1916 Huddersfield, West Yorkshire (Anglaterra)
|
| Mort | 24 de maig de 1995 (als 79 anys) Londres (Anglaterra)
|
| Partit polític | Partit Laborista |
| Parella | Mary Baldwin |
| Professió | Acadèmic |
| Nacionalitat | Britànic |
| Religió | Congregacionista |
James Harold Wilson, Baró Wilson de Rievaulx KG, OBE, FRS, PC (11 de març de 1916 - 24 de maig de 1995). Polític membre del Partit Laborista, fou Primer Ministre del Regne Unit en dues ocasions, entre 1964 i 1970, i entre 1974 i 1976. És considerat per molta gent com un dels polítics més intelectuals del segle XX.
Política
Per febrer de 1974, quan ja començaven a notar-se els greus efectes de la crisi econòmica de 1973, es convocaren eleccions generals després d'una vaga dels minaires. Wilson, candidat pel Partit Laborista, guanyà les eleccions per poc. A mesura que avançava l'any la situació econòmica millorà un xic —s'acabà la vaga dels minaires i d'altres mesures d'emergència que havia pres el govern— i Wilson, envalentit pel decurs dels esdeveniments, tornà a convocar eleccions generals, aquesta vegada per al mes d'octubre del 74, novament guanyades pel Partit Laborista, però també per un marge molt estret.
Dimissió
El 16 de març de 1976, Wilson va sorprendre a tot el país anunciant la seva dimissió com a Primer Ministre. En el seu discurs, afirmà que sempre s'havia plantejat abandonar el càrrec als 60 anys i que en aquell moment ja es trobava esgotat físicament i mental. De fet, els seus col·laboradors més propers sabien, des de finals dels anys '60, que Wilson no volia ser Premier més de 8 o 9 anys. Tot i això, la raó més veraç seria que el propi Wilson havia pres consciència que l'Alzheimer començava a afectar-li, amb símptomes com pèrdua de memòria o falta de concentració.
Poc després del seu anunci oficial, la Reina Elisabet II anà a sopar a la residència del Primer Ministre, al número 10 de Downing Street, per acceptar la seva dimissió. Aquest honor reial només l'havia concedit abans a un altre Premier, com va ser Sir Winston Churchill.
| Precedit per: Alec Douglas-Home |
Primer Ministre del Regne Unit.svg){kind=small} 1964 - 1970 |
Succeït per: Edward Heath |
| Precedit per: Edward Heath |
Primer Ministre del Regne Unit 1974 - 1976 |
Succeït per: James Callaghan |
Fonts
- Simon Ford: Wreckers of Civilisation - The Story of Coum Transmissions & Throbbing Gristle, Black Dog Publishing, 2003.