Hasdai Cresques
 Inauguració del carrer Hasdai Cresques a Jerusalem (Gener 2011). A l'esquerra el professor Warren Harvey, un dels investigadors més actius en l'obra d'Hasdai Cresques. | |
| Naixement | Vers 1340 Barcelona |
|---|---|
| Mort | Vers 1410 Saragossa |
| Etnicitat | jueva |
| Camp | Teologia, Filosofia |
| Influenciat per | Nissim ben Reuben Girondí |
Hasdai ben Judà Cresques (en hebreu חסדאי קרשקש) (Barcelona, v. 1340 – 1410/1411) va ser rabí a Barcelona i Saragossa i va escriure en català i hebreu. Fou un reconegut filòsof i halaquista, o intèrpret de la llei jueva. Els seus postulats racionalistes sobre la llei natural i el lliure albir en fan un precursor de Spinoza.[1]
El cognom Cresques o Crescas era corrent entre els jueus de Catalunya i Mallorca i és una traducció a l'idioma romanç del hebreu Ṣemaḥ.[2]
Cresques es va formar a la coneguda escola talmúdica que tenia a Barcelona el destacat talmudista Nissim ben Reuben Girondí[3] i amb ell va ser empresonat l'any 1367,[4] encara que foren alliberats en poc temps, en demostrar-se la falsetat de l'acusació. L'any 1373 ja gaudia de gran prestigi, fins el punt que el rei Pere el Cerimoniós el requereix per a una decisió jurídica.[5]
L'any 1387 es va desplaçar a Saragossa. L'any 1391, en el progrom de Barcelona va ser mort el seu únic fill. Hasdai Cresques va actuar com a restaurador, tant material com espiritual, del judaïsme peninsular, molt maltret després de la catàstrofe de 1391. L'any 1393 rebé l'encàrrec de Joan I de restaurar les aljames, gairebé arruïnades, de Barcelona i València.[6]
Pel que fa a la seva obra, La refutació dels dogmes cristians (escrit en català entre 1397 i 1398, i traduït a l'hebreu el 1451)[7] es dedica a fer apologètica anticristiana.
La seva gran contribució a la filosofia jueva fou, però, Or Adonay ('La llum del Senyor'), obra que participa de la reacció contra la filosofia aristotèlica i on critica el pensament de Maimònides i Gersònides, seguint la tradició dels grans mestres jueus catalans Moshe ben Nahman (Bonastruc sa Porta), Shlomo ben Adret i el seu propi mestre, Nissim ben Reuben.[8]
Referències
- ↑ Harvey, pàgina 89.
- ↑ Millàs, pàgina 431.
- ↑ Harvey, pàgina xi.
- ↑ Roth data la detenció el 1370-1371. Feldman, pàgina 58, diu que van ser dues detencions: una el 1367-1368 i l'altra el 1370.
- ↑ Millàs, pàgina 432.
- ↑ Millàs, pàgina 433.
- ↑ El original català està perdut; només es conserva la traducció a l'hebreu de Sělomó ben Šemtob de 1451, editada en anglès per Lasker.
- ↑ Millàs, página 435.
Enllaços externs
- Text a Filoxarxa.
- La filosofia medieval. València: Publicacions de la Universitat de València, 2006, pàg. 202.
- Hasdai Crescas per Shalom Sadik a Stanford Encyclopedia of Philosophy, edició estiu 2012.
Bibliografia
- Harvey, Warren. Physics and Metaphysics in Ḥasdai Crescas. Gieben. Amsterdam, 1996. ISBN 9789050633475. (anglès)
- Feldman, Leon A. R. Nissim ben Reuben Gerondí: Archival Data from Barcelona a Mirsky, Grossman i Kaplan (eds.) Exile and Diaspora. Ben Zvi Institute. Jerusalem, 1991. ISBN 965-235-037-0. Pàgines 56-97. (anglès)
- Lasker, Daniel J. The Refutation of the Christian Principles by Hasdai Crescas. State University of New York Press. Albany, 1992. ISBN 0-7914-0965-1. (anglès)
- Millàs Vallicrosa, Josep Maria. La crítica de la filosofía de Arstóteles por Hasday Crescas a Estudios sobre Historia de la Ciencia Española. CSIC. Madrid, 1991. ISBN 84-00-06488-7. Pàg. 427 i ss. (castellà)
- Roth, N. The Arrest of the Catalan Rabbis : an Unexplained Incident in Jewish History. Sefarad, Vol. 47 Num. 1 (1987). Pàgines 163-172. ISSN 0037-0894. (anglès)
- Waxman, Meyer. The philosophy of Don Hasdai Crescas. Columbia University Press. New York, 1966. (anglès)