Piràmide d'Amenemhet III
La piràmide d'Amenemhet III és una piràmide que es troba a Hawara, prop de Madinat al-Fayyum, a Egipte. Tenia una altura de 58 metres, una base de 102 metres i un angle d'uns 55 graus.
El faraó va construir a la regió de Faium diverses obres: la piràmide (la seva segona piràmide); el temple a Kiman Faris (Faras) al déu cocodril Sobek, a tocar de Cocodrilòpolis; i dues estàtues colossals de 12 metres d'altura al modern llogaret de Biahmu. El fracàs de la piràmide construïda a Dashur, després de 15 anys de treball, el va portar a construir una de nova prop del modern llogaret d'Hawara o Hawara al-Makta, propera a la piràmide de Lahun (de Senusret II). La piràmide fou construïda de forma diferent a la de Dashur. El seu nom probablement fou "Amenemhet viu".
Lepsius hi va voler entrar el 1843; el 1883 ho va provar Luigi Vasalli; però fins Petrie el 1889 no es va aconseguir. Petrie juntament amb Wainwright i MacKay va aconseguir arribar a la cambra mortuòria.
Un temple de la vall sembla haver estat connectat a la piràmide per una calçada que porta a les muralles que l'envolten. L'entrada a la muralla era pel sud-oest. Encara no s'ha excavat aquesta zona. Petrie va excavar la zona del complex mortuori al costat de la piràmide conegut pel Laberint, que segons la llegenda fou el model de Dèdal per construir el seu Laberint de Creta per guardar el Minotaure (segons Diodor de Sicília). Desgraciadament es va fer servir com a pedrera en temps dels romans i les restes que queden són molt minses. El complex tenia 28000 m². Estrabó diu que hi havia un palau per cada nomós però Heròdot només n'esmenta 12. Petrie només va trobar unes estàtues de Sobek i Hathor i una deessa palmera poc habitual; prop de allí va trobar una estàtua d'Amenemhet III a un canal que probablement va pertànyer al temple.
La piràmide fou construïda durant la Dinastia XII, amb rajoles de terra cuita i coberta de pedra plana. L'entrada era per la cara que dóna al sud prop de la cantonada sud-est. Un corredor descendent amb escales portava en direcció nord, i arribava a la cambra mortuòria. Un segon corredor amagat portava a una segona cambra, i estava destinat a ser bloquejat. De la cambra mortuòria el corredor seguia cap a dues cambres, una al nord i una a l'est; un altre passatge és tallat, però podria portar a la cambra d'enterrament del sud. El corredor de l'est arribava a una cambra d'enterrament amb una petita cambra d'enterrament amb un pas destinat també a ser bloquejat; des d'aquí un corredor cap al nord també estava destinat a ser bloquejat i de fet ho fou. Finalment el corredor que porta al nord arribava a la cambra d'enterrament situada sobre l'eix vertical de la piràmide. L'estructura de la piràmide, després del desastre de Dashur, era menys complexa, amb pocs corredors i cambres, però es va usar un enginyós sistema per construir i aillar la cambra d'enterrament.
Petrie va trobar a una antecambra de la piràmide un sarcòfag de fusta i alabastre amb el nom de la princesa Neferuptah, una de les filles d'Amenemhet III. Inicialment es va pensar que s'havia enterrat amb el pare però això va ser contradit després: el 1956 Naguib Farag va excavar una piràmide completament destruïda a dos km al sud-est i en un sarcòfag de granit rosa va trobar també el nom de la mateixa princesa i el seu nom era en un altre lloc de la piràmide el que semblava acreditar que s'havia enterrat allí; sembla el més probable, però avui per avui el dubte no s'ha aclarit definitivament.
El complex incloent el temple mortuori, la piràmide, i el temple del nord era rodejat d'un mur orientat de nord a sud, la muralla més gran que a cap altra piràmide de l'Imperi mitja.
{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:29|16|Plantilla:Puntdecimal|N|30|53|Plantilla:Puntdecimal|E|type:landmark_region:EG|primary|name=}} Plantilla:Sister