Heliodor d'Emesa

Heliodor (Heliodoros, Ἡλιόδωρος) fou un escriptor grec nadiu d'Emesa a Síria segons diu al final de la seva novel·la principal: Τοιόνδε πέρας ἔσχε τὸ σύνταγμα τῶν περὶ Θεαγένην καὶ Χαρίκλείκλειαν Αἰθιοπικῶν ὁ συνέταξεν ἀνὴρ Φοίνιξ Ἐμεσηνὸς, τῶν ἀφ᾽ Ἡλίου, γένος, Θεοδοσίον παῖς Ἡλιόδωρος. Probablement era d'una família sacerdotal dedicada al culte d'Hèlios o del Sol. Va viure al segle IV, en temps de Teodosi I el Gran.

Va escriure de jove i ja gran fou nomenat bisbe de Tricca a Tessàlia on va establir que un bisbe, després de ser ordenat, s'havia de separar de la seva dona o havia de ser deposat. La seva obra es va dir Aethiopica, en deu llibres, i és un relat dels amors dels joves etíops Teàgenes i Cariclea. L'obra es també esmentada com Χαρίκλεια i fou molt popular i ha estat traduïda a totes les llengües.

Un poema de 269 versos sobre l'obra, atribuïts igualment a Heliodor porta per títol Ἡλιοδώρου φιλοσόφου πρὸς Φεοδόσιον τὸν μέλαν però probablement no fou obra seva.