Helvis

Els helvis (llatí helvii) foren un poble celta de la Gàl·lia Narbonense, veïns dels arverns. El Cevenna marcava el límit entre els helvis i els arverns (del Velai), i els primers vivien al est de les muntanyes Cévennes , i el seu territori corresponia a la regió històrica francesa del Vivarès (francès Vivarais). Estrictament eren veïns dels gabals i vel·launis (o vel·lavis) pobles dependents dels arverns. Per privilegi especial eren governats per un príncep nacional.

Estrabó diu que el seu territori començava per l'est, a la riba del Roine i cap al oest. Plini el Vell diu que la seva capital era Alba Helvorum o Helviorum o Alba Helvia o Alba Augusta, que podria correspondre a la vila d'Alps o Albe (Civitas Albensium) al nord-oest de Viviers (Vivarium) i estava subjecte al dret llatí; aquesta vila destacava pel seus vins.

Claudi Ptolemeu esmenta els Elicocis (Elycoci) amb capital a Alba Augusta i se suposa que es tracta del mateix poble, pero els situa al est del Roine. Plini esmenta una parra descoberta poc anys abans a la regió que floria i perdia la flor en un mateix dia i per tant era la mes segura de plantar, a la qual es va dir Narbònica, i al seu temps era ja plantada per tota la Provincia.

Quan la Narbonense es va dividir els helvis, tot i viure al oest del Roine, foren incloses a la Diòcesi de les set províncies.

La vila de Bourg-Saint-Andéol apareix al martirologi d'Adon en relació a Gentibus, sant martiritzat el segle II. Aquesta població seria la Borgagiates o Burgagiates o Bergoites en que fou esmentada l'església de Viviers als seus primers temps.

Alba Helvorum fou seu episcopal al segle IV i va subsistir fins que fou destruïda per Crocus rei dels alamans o dels vàndals; llavors la seu fou traslladada a Viviers al començament del segle V.