Hesicasme

Hesicasme (grec: ἡσυχασμός hesychasmos, de ἡσυχία hesychia ", quietud, descans, tranquil·litat, silenci") és un corrent espiritual de la tradició eremítica ortodoxa (i d'altres esglésies de ritu bizantí), la doctrina i la pràctica (grec: ἡσυχάζω, hesychazo: per mantenir la quietud) de la qual foren establertes a partir de segle IV pels monjos anomenats Pares del desert, i difoses àmpliament al Mont Athos durant el segle XIV. Dos dels majors representants d'aquesta corrent foren Gregori Palamàs i Gregori del Sinaí. La instruccó hesicasta es basa en la quietud interior com a respresentació del camí de l'home cap a Déu, a través de l'exercici de la pregària del cor i la disciplina ascètica del cos. .