Hetites
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
No s'ha de confondre amb Hittites. |
Hetites o hitites (en hebreu "Fills d'Heth: חתי HTY i בני-חת BNY-HT ") foren el segon dels onze pobles de Canaan que els hebreus van trobar a Palestina. Eren suposats descendents d'Heth o Het, fill de Canaan fill d' Ham, i el Gènesi diu que van vendre terra a Abraham. Els onze pobles foren: els sidonites, el hetites, els jebusites, el girgasites, els hivites, els arquites, els sinites, els arvadites, els semarites i els hamatites (els sidonites eren descendents del fill primogènit de Canaan anomenats Sidó; el fill Het era l'ancestre del Hetites). Vivien suposadament a la zona d'Hebron.
Al començament del segle XX els hetites foren identificats amb els hitites d'Anatòlia, llavors recent descoberts, i se'ls va anomenar hittites o Hitites bíblics.[1] Si be la hipòtesi sembla poc versemblant, alguns historiadors[1] pensen que es possible que es tractés de grups hitites establerts a Canaan vers el 1200 aC amb el moviment del Pobles del mar, o dels luvites que van fundar alguns regnes neohitites a Síria.
Salomó d'Israel els va imposar tribut com altres pobles cananeus. En temps del rei Joram tenia reis propis (esmentats per Elies a 2 Reis, VII, 6). Son esmentats per darrer cop al retorn dels jueus de la captivitat babilònia (Ezra IX, 1).