Hilari d'Arle
|
Per a altres significats vegeu «Sant Hilari». |
 Sant Hilari d'Arle en un manuscrit medieval | |
| bisbe | |
|---|---|
| Nom secular | Hilarius Arelatensis |
| Naixement | ca. 403 Gàl·lia |
| Defunció | 5 de maig de ca. 449 Arle |
| Enterrament | església de Sant Genís d'Arle; reliquiari a St. Tròfim d'Arle |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa |
| Canonització | antiga |
| Lloc de pelegrinatge | Arle (St. Tròfim) |
| Festivitat | 5 de maig |
| Fets destacables | bisbe d'Arle (430), escriptor; cunyat de Llop de Troyes |
| Orde | Comunitat de Sant Honorat de Lerins |
| Iconografia | com a bisbe, llegint o escrivint |
Hilari d'Arle (Hilarius Arelatensis) fou un eclesiàstic gal, nascut al començament del segle V a la Gàl·lia Belga, de noble família. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia
Va estudiar amb aprofitament i encara jove va esdevenir deixeble d'Honorat d'Arle, primer abat de Lerins, que el va convèncer de dedicar-se a la vida monàstica.
Temps després quan el seu mestre va morir i va deixar vacant el bisbat d'Arle, Hilari fou nomenat bisbe d'aquesta ciutat (429).
El seu nom va esdevenir important per la controvèrsia sostinguda amb el Papa Lleó I el Gran: un bisbe de nom Quelidoni, probablement de Besançon, fou deposat per certes irregularitat per un sínode que fou presidit per Hilari i al que van assistir Euqueri de Lió i Germà d'Auxerre; Quelidoni va apel·lar al Papa i Hilari no va reconèixer a aquest jurisdicció sobre el cas.
Lleó es va sentir atacat en la seva primacia i va reposar a Quelidoni i Hilari va haver de fugir a la seva diòcesi per por; després va intentar una reconciliació amb el Papa que va refusar escoltar-lo i li va retirar els privilegis de metropolità de la Gàl·lia, cosa que fou confirmada per un rescripte de Valentinià III del 445 ("Ut Episcopis Gallicanis omnibusque pro lege esset, quidquid apostolicae sedis auctoritas sanxisset: ita ut quisquis Episcoporum ad judicium Romani antistitis evocatus venire neglexisset per moderatorem ejusdem provinciae adesse cogeretur")
Hilari va morir el 449.
Obres
Va escriure al menys un llibre, que es conserva i una epístola:
1. Vita Sancti Honorati Arelatensis Episcopi, una espècie de panegíric del seu predecessor com a bisbe 2. Epistola ad Eucherium Episcopum Lugdunensem
A la seva biografia s'esmenten altres epístoles i fins i tot algun vers, però s'han perdut