Himilcó (250 aC)

Himilcó (Himilco, Ἱμίλκων) fou un general cartaginès de les forces de Lilibea durant la Primera Guerra Púnica. Apareix com a comandant d'aquesta ciutat després de la victòria de Metel sobre Àsdrubal (250 aC). Metel va assetjar la ciutat i Himilcó va preparar la defensa amb els seus deu mil homes (el romans, dirigits pels cònsols Gai Atili i Luci Manli, eren deu vegades més). La lluita fou enèrgica per ambdós costats. Anníbal fill d'Amílcar va aconseguir portar socors a la ciutat amb uns 50 vaixells i deu mil homes. Himilcó va renovar els atacs contra les obres dels assetjadors i va fer una sortida en la que fou rebutjat però va aconseguir cremar els enginys de guerra romans; el setge va esdevenir bloqueig però els bloquejats van poder mantenir les comunicacions per mar.

El 249 aC la victòria d'Adherbal a Drepanum va fer als cartaginesos amos de la mar. Himilcó apareix cooperant amb Cartal després d'aquesta batalla, quan van intentar destruir un esquadró romà que vigilava prop de Lilibea, que no va tenir un èxit complert però amb el que es van obrir completament la comunicació de Lilibea per mar abans precària.

El 248 aC apareix lluitant contra els consols Cecili i Fabi. No torna a ser esmentat i més tard apareix com a comandant de Lilibea el general Giscó que la governava al final de la guerra.