Hoka-sioux
hoka-sioux és una hipotètica família de llengües ameríndies, rebutjat pels experts en la campa de la lingüística històrica, que es caracteritzen per una gran abundància de fricatives sordes i sonores, labials, dentals i palatals. Segons la classificació feta per Edward Sapir el 1929, comprenia els següents grups:
- Llengües iroqueses, als voltants dels Grans Llacs i a la zona de les dues Carolines, que es dividien en tres grups:
- Llengües caddo, parlades a l'actual Oklahoma, que aplega les parles dels pawnee, arikara, wichita, tawaconi, natchitoche, kadohadacho i hasinai.
- Les llengües Keres, que agrupa les llengües d'algunes tribus pueblo de Nou Mèxic i Arizona: acoma, laguna, cochiti, sia, santa ana, san felipe i santo domingo.
- Els chumash, un grup aïllat.
- Llengües muskogi, que es parlaven originàriament als Estats del Sud i avui són a Oklahoma que aplega els creek, choctaw, chickasaw, seminola, biloxi, alibamu, natchez, cheraw, apalachee, tuskegee i timucua.
- Les llengües tunican, que aplega les taensa, tunica, atakapa, chitimacha, karankawa, tonkawa, carrizo i altres.
- Les llengües uchean, que aplega els yuchi i yamasee.
- Llengües siouan o sioux, que aplega els grups:
- Dakota o sioux, a Minnessota i les dues Dakota, amb els santee, yanktonai, yankton, teton i assiniboine.
- Deghia, que vivien originàriament a Nebraska i Kansas, amb els ponca, kaw, omaha, osage i quapaw
- Chiwere, també a Nebraska i Kansas, amb els ioway, missouria i otoe.
- Altres, com els crow de Montana, els hidatsa i mandan de Dakota del Nord, els catawba de Carolina del Sud, els winnebago de Minnessotta i els eno, saponi, congaree, monacan i ofo de les dues Carolines.
A la classificació de Charles F. Voegelin i Mary R. Haas, el grup siouan i iroquès han passat a formar el grup Macro-Siouan, mentre que els hoka pròpiament dits agrupen els famílies:
- Llengües Esselen-Yuman (10)
- Llengües Hoka del Nord (13)
- Llengües Salinan-Seri (2)
- Llengües Tequistlatecan (2)
- Washo