Sistema horari català
| Hora actual: 20:54 | |
| gairebé tres quarts i deu de nou | |
El sistema horari català és la forma tradicional d'indicar l'hora en català i exclusiva d'aquesta llengua.[1] En aquest sistema l'hora s'indica amb fraccions de quart i mig quart d'hora. Les fraccions horàries són de l'hora començada, tenint en compte que l'hora sencera marcada pel rellotge n'indica l'acabament. L'ordre seguit és "quarts-minuts-hora posterior". Així, per exemple, les 10.15 h són 'un quart d'onze'; les 12.30 h són 'dos quarts d'una', i les 19.52 h són 'tres quarts i set minuts de vuit'. Tanmateix, hi ha petites variacions, de manera que, per exemple, se substitueix l'expressió "dos quarts" per dir simplement "quarts", o s'utilitza el "mig quart", com a aproximació, en comptes del massa precís "set minuts i mig".
Exemples de notació
Exemples de quarts:
- 01.15 un quart de dues
- 01.30 dos quarts de dues
- 01.45 tres quarts de dues
Exemples de mig quart:
- 02.07.30 mig quart de tres
- 02.22.30 un quart i mig de tres
- 02.37.30 dos quarts i mig de tres
- 02.52.30 tres quarts i mig de tres
Tradicionalment la unitat mínima de temps era el mig quart. L'origen es troba en els rellotges de sol, en què entre hora i hora es marcaven quatre quarts. Si l'ombra es trobava entre dos segments, es parlava de mig quart. D'aquesta forma s'utilitzen expressions aproximades:
- 03.05 a 03.10 mig quart de quatre
- 03.10 a 03.20 un quart de quatre
- 03.20 a 03.25 un quart i mig de quatre
Una expressió popular encara més imprecisa és:
- 04.20 a 04.40 quarts de cinc
Altres expressions per precisar uns minuts abans o després dels quarts són:
- 05.14 vora un quart de sis
- 05.29 gairebé dos quarts de sis
- 05.46 tres quarts tocats de sis
- 06.01 les sis tocades
- 14.05 les dues ben tocades
- 13.12 mig quart ben tocat de dues
Aquestes expressions poden tenir variacions locals o dialectals. Actualment s'utilitza una fórmula mixta per obviar imprecisions i especificar els minuts. Es poden indicar indistintament els minuts que falten o que passen dels quarts:
- 06.13 dos minuts per a un quart de set
- 06.32 dos quarts de set i dos minuts
Només s'anomenen les hores d'1 a 12 indicant, si cal, que són de la matinada o el matí, o bé del migdia, vesprada, vespre o nit. L'expressió popular «tres quarts de quinze» indica que és molt tard, que es va a deshora o s'és inoportú.
Abast del sistema horari
En català, si més no en l'actualitat, s'empra majoritàriament en el dialecte central i en part del nord-occidental amb una notable absència en el sud-occidental. Però l'expressió tres quarts s'estén també al tortosí i bona part del català sud-occidental. En canvi, només en resten romanalles en textos en el català septentrional i és desconegut en el baleàric i alguerès.[1]
En les zones on no s'utilitza el sistema tradicional, que coincideixen també en aquelles on la situació de diglòssia és més accentuada, hi ha paral·lelismes amb els sistemes horaris emprats per les llengües veïnes:
- 8 i quart, 8 i mitja, 9 menys quart, en les zones occidentals, igual que en castellà.
- 8 hores i quart, 8 hores i mitja, 9 hores menys el quart, en català septentrional, igual que en francès.
- 8 i un quart, 8 i mitja, 9 manco un quart, en alguerès, igual que en italià.
La notació en quarts de l'hora a tocar es produeix també en part de l'alemany col·loquial.[2]
Expressió de l'hora en català rossellonès
Se segueix el sistema tradicional antic "SER + nombre + Hora" : "Són tres hores de (la) tarda", "Són cinc hores de tarda" (Albert Saisset, Perpinyanenques) "Envers deu hores de nit" (Albert Saisset), "Envers una hora de matí" (Pere Burlaner).
Quarts d'hora :
Per al primer quart, es diu l’hora seguida d'"i" (un) quart": "Són tres hores i (un) quart" (3:15h).
Per als dos quarts, s’utilitza "i mija": "Dues hores i mija" (2:30h).
Per als tres quarts es fa atenció a l’hora que ha d’arribar: "Tres hores menos quart" (2:45h).
També existeix una forma semblant al sistema del català central : (Són) tres quarts per deu hores" (9:45h); "Són tres quarts per una hora" (12:45h) o la fórmula : "(És) un quart per les tres", "(Són) dos quarts per les tres; (Són) tres quarts per les tres". Els mig quarts també s'hi empren : "quan van arribar al Voló, ja hi havia mig quart, i belleu més, que el trinc 'via fugit" (Albert Saisset, Perpinyanenques)
A l’obra de Pere Burlaner s’hi pot veure que s’empraven totes dues formes: "Lo trinc que puja cap a Prada parteix un poc abantes d’onze hores"; "A tres quarts per les deu, mossèn Bitarol se’n torna a cal bisbe" (p. 86); "Lo rellotge del salon va picar quatre hores" (p. 89); "Lo rellotge del campanar de la Roca del Duc tocava tres quarts per set hores" (p. 97); "Una tarda, cap a les cinc hores, mossèn Bitarol acabava de confessar una dotzena de devotes" (p. 102); "cap a les tres hores de la tarda" (p. 106); "Lo repic de les sis de la tarda tocava" (p. 117); "A tres quarts per les sis" (p. 164).
Minuts entre els quarts :
El nombre de minuts segueix l’hora sense la conjunció "i": "tres hores cinc" (3:05h), "tres hores vint" (3:20h), "tres hores vint-i-dos" (3:22h), etc. Passats els dos quarts, es resta els minuts de l’hora que arriba: "quatre hores menys vint-i-cinc" (3:35h), "quatre hores menys deu" (3:50h), etc.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Torres i Vilatarsana, Marta «L'expressió de les hores en català: Anàlisi contrastiva» (PDF). Caplletra. Revista Internacional de Filologia, núm. 30, 2001. ISSN: 0214-8188 [Consulta: 8 gener 2009].
- ↑ Mapa lingüístic de l'alemany, amb l'expressió Dreiviertel (tres quarts) comparada amb d'altres.
Enllaços externs
- Rellotge Català Un rellotge dissenyat per a facilitar la lectura segons el sistema basat en quarts
- Revisió històrica de la notació de l'hora en els territoris de parla catalana