Hormuzan

Hormuzan (o Hurmuzan o Hormizan) fou un general persa sassànida, probablement d'una de les set grans famílies del imperi i d'origen part.

Es creu que era marzban de Susiana. A la Batalla d'al-Qadisiyya del juny del 637 dirigia l'ala dreta; derrotats els perses es va retirar cap a Babilònia i després d'una lleu resistència cap a Ahwaz on tenia possessions. Va participar a la batalla de Jalula lliurada probablement el desembre de 637.

Establert al Nahr Tira va defensar el Khuzestan contra l'atac dels musulmans en una data vers el final del 637 o començament del 638 i va amenaçar les forteleses de Maysan i Dast-i Maysan però fou derrotat entre el Nahr Tira i Dulath (638) i es va retirar cap a l'est del Dudjayl passant pel pont de Suk al-Ahwaz. Va obtenir la pau a canvi de cedir els territoris a l'oest d'Ahwaz.

Però sota pressió del rei Yezdegerd III que era a Istakhr, va reprendre operacions i el governador de Bàssora, Utba ibn Ghazwan, va enviar al general Hurqús ibn Zuhayr as-Sadí que va derrotar al persa a Suk al-Ahwaz i va conquerir la ciutat, imposant la djizya (vers 639 o 640). Hormuzan es va fer fort a Tustar (Shushtar) i allí fou assetjat durant al menys uns 18 mesos; perdudes les posicions defensives es va retirar al darrera de les muralles de la ciutat però aquesta fou entregada als musulmans per una traició (640 o 642). Hormuzan (amb altres caps) es va entregar i Anas ibn Malik els va enviar a Medina on van obtenir l'aman; al rebutjar l'islam van ser enviats a Síria o Egipte, i en el viatge el vaixell va naufragar i els perses que es van salvar es van convertir a l'islam. Llavors Úmar els va cridar a Medina i Hormuzan va esdevenir conseller d'afers perses del califa i es va emparentar per matrimoni amb Alí ibn Abi Tàlib.

Quan Úmar fou malferit el 3 de novembre del 644 per l'esclau persa cristià Abu Lulua, va còrrer tot seguit el rumor de que tenia còmplices i foren assenyalats sense proves Hormuzan i Djufayna (aquest darrer un cristià d'al-Hira) i alguns més. Quan Úmar va morir el 7 de novembre de les ferides el seu fill Ubayd Allah ibn Úmar va matar de pròpia mà Hormuzan i Djufayna

Bibliografia

L. Caetani, Annali dell'Islam