Iber-Maurità
L'Iber-Maurità o Oranià és una cultura paleolítica del Magrib que procedeix segons algunes hipòtesis de la migració d'homes de cro-magnon des de la Península Ibèrica, dels quals n'és un exemplar típic l'home de Mechta el -Arbi.
L'existència d'aquesta cultura està acreditada des del 20.650 BP (abans del present) segons la datació cronològica del jaciment de Tama Hat i es va estendre fins el 10.850 BP segons la datació d'un nivell del jaciment de Taforalt.
La cultura Iber-Mauritana es degué estendre des del Marroc (sense sobrepassar al sud les muntanyes de l'Atles) fins a Tunísia, ja que s'aprecia que fou substituïda més tard a la part oriental pel Capsià típic (el més antic), originat a Tunísia.
Indústria
Característica de l'Iber-Maurità és la indústria de l'utillatge de làmines. El dors es rebaixava mitjançant retocs toscs o semitoscs. L'aixecament d'un microburí en una làmina de dors rebaixat permetia l'obtenció d'una punta trièdrica. Aquestes làmines amb la vora esquerra rebaixada i sovint amb punta trièdrica apareixen freqüentment a les troballes. Es subdivideix en les fases arcaica, clàssica i evolucionada:
- Arcaica: Anterior a 12.000 BP. Té menys del 75% de fulletes de dors presenta del 15 al 20% de microburins i no hi abunden les puntes del tipus Mouillah.
- Clàssica: Desenvolupada del 12.000 al 11.000 BP. Té d'un 75 a un 90% de fulletes de dors, al voltant del 15% de puntes de Mouillah i Ouchtata .
Evolucionada: Hi ha un 40 a 60% de fulletes de dors i un 3% de microburins. A més hi ha trapezis entre els segments lítics.
Art
No es coneix cap manifestació artística de l'Iber-Maurità, ni en art parietal ni en objectes mobles.
Tipus de vida
El tipus humà conegut com Mechta el Arbi és robust i difereix de l'home del Capsià que era d'un tipus amazic. S'han trobat enterraments en necròpolis de més de 160 persones que evidencien el costum de l'extracció generalitzada dels ullals medians.