Ibn Khalaf

Ibn Khàlaf fou imam ibadita de la Tripolitana, fill de Khalaf ibn al-Samh, net d'al-Samh ibn Abd al-Ala (visir del imam rustàmida Abd al-Wahhab ibn Abd al-Rahman fins vers el 811 i després governador de Tripolitana) i net del imam Abu l-Khattab al-Maafiri. Va succeir al seu pare en data desconeguda vers la meitat del segle IX.

El 879/880 quan Àhmad ibn Tulun d'Egipte va assetjar Trípoli de Líbia aquesta ciutat va rebre ajut del governador rustàmida Abu Mansur Ilyas, que sembla que governava tot el Djabal Nafusa, i del propi imam de Tahert. Fou per aquest temps que Ibn Khalaf, fill i successor de Kalaf, va perdre Timiya i es va refugiar amb els berbers zawagha a la península de Risu (Riso, Rimu, Razu, i en català [Muntaner] Ris, moderna península d'Akkara), enfront de Gerba, i a la mateixa illa on fou protegit pels zawagha, que finalment el van acabar entregant al governador Ilyas, vers 894.

Vers el 895 o 896 l'estat rustàmida es va extingir. Ibn Khalaf va ser deportat a algun lloc del Djabal Nafusa on va morir en època desconeguda.

Bibliografia

• T. Lewicki, Études ibadites nord-africaines, Varsòvia, 1955