Ibn Sahl
Abu-Ishaq Ibahim ibn Sahl al-Israilí al-Ixbilí, més conegut senzillament com Ibn Sahl (en àrab أبو إسحاق إبرهيم بن سهل الإسرائيلي الإشبيلي, Abū Isḥāq Ibrahīm ibn Sahl al-Isrāʾīlī al-Ixbīlī) (Sevilla 1212- a la mar entre Ceuta i Tunis, 1251) fou un dels més grans poetes andalusins del segle XIII d'una família jueva de Sevilla, però musulmà devot (tot i que bevia vi [1]).
Quan Sevilla fou conquerida per Ferran III de Castella el 1248, Ibn Sahl se'n va anar a Ceuta, on fou secretari del governador almoràvit Abu Ali Ibn Khallas. Aquest va enviar una missió a la cort hàfsida dirigida pel seu fill i a la què Ibn Sahl va acompanyar; el vaixell va naufragar a la mar. La seva poesia inclou exemples de la poesia andalusina més refinada, generalment de temàtica amorosa i muwashsahat. La seva biografia fou escrita pel marroquí Muhammad Al-Ifrani (1670-1747).
La seva obra ha estat publicada en castellà sota el nom de Poemas, per Teresa Garulo Muñoz[2]
Bibliografia
- Arie Schippers "Humorous approach of the divine in the poetry of Al-Andalous, the case of Ibn Sahl" En: Gert Borg, Ed de Moor (ed.) Representations of the Divine in Arabic Poetry, Amsterdam, Atlanta 2001 ISBN 90-420-1574-8
- M.ª Jesús Rubiera Mata: Literatura hispanoárabe. Editorial MAPFRE, ISBN 84-7100-219-1 En especial capítol cinc: La poesía árabe clásica en al-Andalus III: el dorado crepúsculo (Siglos XII-XIII) libro completo en linea
- Teresa Garulo Muñoz: Recursos estilísticos de Ibn Sahl de Sevilla (siglo XIII). Al-qantara: Revista de estudios árabes, ISSN 0211-3589, Vol. 4, Fasc. 1-2, 1983, pags. 115-130
- Teresa Garulo Muñoz: Cinco sátiras de Ibn Sahl de Sevilla. Al-qantara: Revista de estudios árabes, ISSN 0211-3589, Vol. 10, Fasc. 2, 1989, pags. 405-412