Ibn al-Kitt
Ahmad ibn Muawiya ibn Muhammad ibn Hisham ibn Muawiya ibn Hisham fou un príncep omeia cordovès, descendent d'Hixam I conegut com Ibn al-Kitt.
Alfons III d'Astúries havia eixamplat els seus dominis des de les bases de Coimbra, Astorga, Lleó i Amaya, aprofitant les revoltes berbers i dels senyors àrabs, i el 893 va reconstruir la fortalesa de Zamora, la guarnició de la qual va fer diversos atacs contra els berbers de la zona; al mateix temps els Banu Qassi a l'Aragó, Ibn Marwan al-Djilliki a Extremadura i Umar ibn Hafsun a les muntanyes de Ronda, amenaçaven el poder central.
El asceta Abu Ali al-Sarradj, sota el cobert de la religió, estenia el seu poder polític, muntat a la seva ase i amb roba grosa i sandalies de tela, va recórrer al-Àndalus guanyant adeptes, i va intentar el 898 una aliança entre els Banu Qassi i Ibn Hafsun que finalment no va reeixir, però el 901 va convèncer al príncep omeia Ahmad ibn Muawiya (que no amagava les seves aspiracions al tron) per agafar la direcció d'una revolta, en la que fou presentat per al-Sarradj com el mahdi reformador. El príncep i al-Sarradjd va recórrer el districte de Los Pedroches (Fahs al-Ballut) i la serra d'Almaden (Djabal al-Baranis) on foren acollits amb joia pels berbers locals als que van predicar la guerra santa contra Zamora.
L'habilitat del príncep com a prestidigitador va afavorir que molts s'unissin al seu bàndol i va arribar a manar seixanta mil guerrers als que va prometre quer les muralles de Zamora s'enfosarien quan s'acostessin. Al-Sarradj es va retirar prudenment i el príncep, va convidar a Alfons III a adoptar el islam si es volia salvar de l'extermini. Alfons es va costar amb el seu exèrcit cap al Duero on es va lliurar un combat que sembla que fou favorable al omeia (segons les forces àrabs) el qual va assetjar Zamora; però com que les muralles no queien el cap dels berbers Nafza va abandonar a Ibn al-Kitt amb la seva gent, i la seva sortida va provocar noves desercions; es van lliurar combats menors i el ritmne de desercions va seguir; al veure's abandonat per la major part dels seus, va llençar un atac desesperat contra Zamora en el que va morir el 10 de juliol del 901.
Bibliografia
- E. Levi Provençal, Historia de la España Musulmana