Ibn al-Labbana
Ibn al-Labbana (Ibn al-Labbāna), sobrenom o pseudònim (šuhra) d'Abú Bakr Muhàmmad ibn Isà ibn Muhàmmad al-Lajmí al-Daní (Abū Bakr Muḥammad ibn ʿĪsà ibn Muḥammad al-Lajmī al-Dānī) (Dénia, 1044-45 – Mallorca, 1113-14), fou un dels més grans poetes andalusins del segle XI.
Biografia
Muhammad ibn al-Labanna va nàixer a Benisadevi (Jesús Pobre), pertanyent a la taifa de Dénia, l'any 436 de l'hegira (1044-45). De les poques notícies sobre la seva família, destaquen l'absència de dades sobre el seu pare, excepte el nom, la rara menció a sa mare, possiblement per haver-hi quedat vídua molt prompte, i l'existència d'un germà anomenat Abd al-Aziz, que es va dedicar al comerç. La seva šuhra (el fill de la lletera) fa que la nisba sigui probablement una relació de clientela i no una ascendència directa de la tribu iemenita.
Rep una bona educació incloent la llengua àrab, però ni fou ni un ulema ni formà part del grup de secretaris de les corts de taifes. Prompte destaca com a poeta, i al voltant de 1064 es trasllada a Almeria, governada per al-Mutasim, el qual estava establint una cort literària dirigida per Ibn al-Haddad, en la qual no aconsegueix entrar.
Parteix cap a Sevilla on està un temps, però sense aconseguir la protecció de la cort, i de seguida que pot, per 1070, mou cap a Badajoz, a la cort del recentment nomenat rei Umar al-Mutawakkil, on es converteix en poeta cortesà, amb una relació fluctuant amb el monarca, fins que per 1079 és expulsat de la taifa per satiritzar un alt dignatari de la cort.
Torna a la Sevilla sota el govern d’al-Mutàmid, excel·lent poeta ell mateix, que ha creat una important cort literària, i finalment Muhammad és admès a l'Acadèmia. D'aquest període són les seves millors obres poètiques i en prosa. Manté la seva presència en la cort fins la caiguda de Sevilla en 1091 a mans dels almoràvits i l'empresonament d'al-Mutàmid.
Muhammad torna a Almeria, per apropar-se al nou rei, però no ho aconsegueix. Es manté en Almeria fins 1093, després va a Agmat, on visita al desterrat al-Mutàmid, i es manté al seu costat fins la seva mort que ocorre en 1095.
Posteriorment passa per Bejaïa i viu un temps en Còrdova. I poc més tard de 1100 es trasllada a Mallorca, on passa la resta de la seva vida en la cort de Nasir al-Dawla, amb una abundant producció literària. Mor l'any 507 de l'hègira (1113-14).
Obra
De l'obra d'Ibn al-Labanna, sol es conserva una part de la poesia i alguns fragments de prosa, però cap obra completa.
Prosa
- Al-lʿtimād fī ajbār Banī ʿAbbād (El fonament, sobre les notícies històriques dels Banú Abbad). Història d’una família.
- Kitāb Manāqil al-fitna (Llibre dels viaranys de la sedició). Relats sobre la guerra civil.
- Kitāb Naẓm al-sulūk fī waʿẓ al-mulūk (Llibre de l'enfilall de collars en advertiment dels reis). És del tipus espill de prínceps.
- Kitāb Saqīţ al-durr wa-laqīţ al-zahr (Llibre de les perles que cauen del cel i de les flors que s'agafen en el sòl)
Poesia
Fou replegada en forma de Diwan i actualment es conserven 69 fragments, recollits de diverses fonts. Segons l'estil i la temàtica es pot dividir el material conservat en:
- Poesia clàssica
- Poesia panegírica
- Missives d'amistat
- Elegies
- Poesia amorosa
- Moaixakha
El poema panegíric més famós és el dedicat a la partida de al-Mutàmid cap al desterrament, de 56 versos:
| « | Mai oblidaré l'albada junt al Guadalquivir, quan les naus estaven com els morts en les fosses. |
» |
| — Fragment | ||
Bibliografia
- Lachica Garrido, Margarita. Poetas árabes del País Valenciano. Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 9 (1992-1993), pp. 17-37. ISSN 0212-2480.
- Mohedano Barceló, José. Ibn al-Labbana, dins Lirola Delgado, Jorge (ed.). Biblioteca de al-Andalus. De Ibn al-Labbana a Ibn al-Ruyuli. Almeria: Fundación Ibn Tufayl de Estudios Árabes, 2006, pp. 17-22. ISBN 84-934026-2-1.
- Rubiera Mata, María Jesús. Literatura hispanoárabe. Madrid: Mapfre, 1992. Edició digital Madrid: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2001.