Ibrahim ibn Abd-Al·lah

Ibrahim ibn Abd-Al·lah (Medina 715- prop de Bàssora 763) fou un rebel hasanita contra el califa abbàssida Al-Mansur.

Era net d'al-Hasan al-Muthanna ibn al-Hasan ibn Ali ibn Abi Talib i de Fatima bint al-Husayn ibn Ali ibn Abi Talib, i fill d'Abd Allah ibn al-Hasan, que per part de pare era hasanita i per part de mare husaynita, i per tant fou nomenat Mahd (Pura Sang) i era considerat el cap dels haiximites (alides i abbàssides), i no sols dels hasanites. Abd Allah ibn al-Hasan va aconseguir en una reunió de caps que el seu fill Muhammad ibn Abd Allah al-Nafs al-Zakiyya (de 32 anys) fos reconegut com a pretendent al califat.

Ibrahim va acompanyar al seu germà Muhammad ibn Abd Allah al-Nafs al-Zakiyya, exercint una forta propaganda per tots els dominis califals arribant fins al Sind. Quant l'abbàssida al-Saffah va pujar al tron (750), els alides van haver d'acceptar el fet consumat, però no van renunicar a la seva propaganda i van continuar predicant, ara secretament i fent als abbàssides l'objectiu de les seves queixes. El nou califa al-Mansur (754-775) es va amoinar per aquesta activitat i el 758 va fer empresonar a Abd Allah ibn al-Hasan a Medina; després el van seguir altres caps alides i finalment foren tots portats a Kufa on foren tancats en un calabós misserable com a hostatges per atreure a Muhammad i Ibrahim, però aquestos van seguir la seva propaganda i no es van deixar agafar.

Davant una possible detenció finalment Muhammad va decidir revoltar-se el 25 de setembre del 762 a Medina. La revolta va acabar amb la seva mort el 6 de desembre del 762. Mentre Ibrahim era a Bàssora on s'havia unit a la revolta el 23 de novembre del 762 amb el suport del governador local que simpatitzava amb la causa alida, i es va apoderar poc després d'Ahwaz, de les ciutats del Fars i de Wasit. El califa va abandonar la construcció de Bagdad i es va traslladar a Kufa on s'havien de concentrar les tropes de Djazira i Síria que va fer creure que eren més nombroses del que eren. Isa ibn Musa ja havia sufocat la revolta a l'Hedjaz i va ser cridat per agafar el comandament contra Ibrahim a Bàssora. Quan a Bàssora es va saber la mort de Muhammad, Ibrahim fou reconegut pels seus com a nou califa, com hereu del seu germà, i tot seguit van avançar cap a Kufa on els alides locals el cridaven; però enganyat per les maniobres del califa sobre el nombre de tropes, es va retirar i va establir posicions a Bakhamra esperant l'atac d'Isa ibn Musa (21 de gener del 763) on va lliurar batalla contra els enemics. Encara que l'avantguarda d'Isa fou derrotada al final es va emportar la victòria, i els partidaris d'Ibrahim es van dispersar; Ibrahim ferit, va morir el 14 de febrer del 763 quan tenia 47 anys.

Bibliografia

W. Muir, The Caliphate, Londres 1891.