Ignasi Garcia i Barba

Ignasi Garcia i Barba (Barcelona, 1964) és un autor teatral, guionista i director escènic.

Biografia

Llicenciat en Historia de l'Art per la Universitat de Barcelona, Diplomat en Interpretació per l'Institut del Teatre de Barcelona, i ha assitit a nombrosos Seminaris de Dramatúrgia dirigits i impartits per José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona. Escriu indistintament en català i en castellà.

Entre les seves obres, algunes de les quals han estat premiades, cal destacar "Mars de Gespa/La Finestra/Sota Terra" (2008) i "Marina/Preludi en dos temps/El bosc que creix" (2006)-ambdues publicades a Arola Editors-; "Rutas de Alto Riesgo" (2006)-edicions de l'Ajuntament de Guadalajara-; "El chip experimental"(2007) -Editorial Anaya-; "Futur Perfecte" (2006), "Reconstrucció dels fets" (2000), "La decisió de Vilaneta" (1999), "Camí de Tombuctú" (1994) -les quatre publicades per l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya; "Amanecer en Orán" (1994) -publicada per Caja España-. Algunes d'aquestes obres han estat estrenades, com "Rutas de Alto Riesgo", "El bosc que creix", "Preludi en dos temps", "Marina" (dirigida per Calixto Bieito) i "Amanecer en Orán". Pel que fa a la seva tasca como a director escènic, deixant de banda la direcció d'algunes de les seves obres, ha treballat amb la companyia Teatro del Común com a director adjunt de José Sanchis Sinisterra als muntatges de les obres Terror y Miseria en el Tercer Reich, de Bertolt Brecht, i Terror y Miseria en el Primer Franquismo, del mateix Sanchis Sinisterra, muntatge que va ser guardonat amb el "Premi Max de Noves Tendències Escèniques".També per al Teatro del Común ha escrit, en col.laboració amb altres autors,l'obra "La orilla perra del mundo" (2008) -Editorial Akal-.

Destaquen també les seves traduccions al castellà de les obres "Nocturn" i "Silenci" d'Adrià Gual

Ha estat guionista de les sèries "Estació d'enllaç" (TVC) , "Compañeros" (Antena 3), "El Cor de la Ciutat" (TVC), "Un paso adelante" (Antena 3), "Los Serrano" (Telecinco), "Mesa para cinco" -adaptació de la sèrie americana "Party of five" (La Sexta), "Yo soy Bea" (Telecinco) i "Bandolera" (Antena 3),

Ricard Salvat, a propòsit de la publicació de l'obra "Influències", va dir d'ell:

L'Ignasi Garcia i Barba vol parlar de la realitat, de la nostra realitat, al preu o de la manera que sigui i ho está aconseguint. Aquí en aquesta darrera peça ens analitza la incomunicació, la traïdoria, les relacions sado-masoquistes habituals als universos concentracionaris. En algun moment, aquesta seva reflexió sobre el món mancat de llibertat ens recorda el millor Pinter i algun moment de Jean Genet. Però, més que les seves variacions sobre el tema dels aïllaments i de les soledats de l'home, m'interessa el seu interès per trobar la relació d'aquests mals amb la societat que l'envolta i els jocs de poder -sempre destructors- que genera. En Roger Justafré, en el pròleg d'"Imagine" i "Tinc feina" (1997) deia que el Teatre d'Ignasi Garcia "és un enllaç entre la seva generació i la dels, diguem-ne, realistes de tota la vida".^[1] (...) Pensem que Albert de la Torre, en el text del programa de mà de "Preludi en dos temps" tenia molta raó en afirmar aquesta "voluntat d'autor" que sempre hi ha en Garcia i Barba. Aquesta seva voluntat de no ser "autor d'una obra, d'una flor que no fa estiu, sinó una de les veus més sòlides i consolidades del teatre català actual." ^[2]

Més tard, amb motiu de la publicació de l'obra "Futur perfecte" l'any 2006, el mateix Ricard Salvat també va dir:

"Té al seu darrera una llarga llista d'obres i una considerable experiència en el món de la televisió. Garcia té el do del diàleg i el sentit de l'última fluidesa narrativa. Hem llegit i rellegit la majoria de les seves obres anteriors i trobem que hi ha, en tota la seva trajectòria, una gran coherència, molt conseqüent amb els propòsits exposats en els textos de presentació que acompanyen la publicació d'algunes de les seves primeres obres."^[3]

Premis

Accèsit del Premi SGAE de Teatre Infantil i Juvenil per l'obra El chip experimental (2005).
Premi Buero Vallejo per l'obra Rutas de alto riesgo (2004).
Premi Max de les Arts Escèniques a la modalitat "Noves Tendències Escèniques" amb el grup Teatro del Común, per l'obra Terror y Miseria en el Primer Franquismo (2004).
Accèsit del Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi per l'obra Preludi en dos temps (1995).
Finalista del Premio Teatro Breve per l'obra Amanecer en Orán (1994).

Referències

↑ Col.lecció ENTREACTE. Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya.Maig 1997
↑ Próleg de l'obra "Influències". Col.lecció TEATRE-ENTREACTE Nº 16. Edicions de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya. Juliol.
↑ Col.lecció TEATRE-ENTREACTE. Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya. Febrer 2006

Enllaços externs

[1] Col.lecció ENTREACTE. Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya.Maig 1997

[2] Próleg de l'obra "Influències". Col.lecció TEATRE-ENTREACTE Nº 16. Edicions de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya. Juliol.

[3] Col.lecció TEATRE-ENTREACTE. Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya. Febrer 2006

[1]

[2]

[3]