Il·lustre

Il·lustre fou un antic titol i un tractament personal modern.

El títol a l'època imperial

Constantí I el Gran al reorganitzar l'administració romana va dividir els principals magistrats en tres classes: els illustres (de primer rang), els specialties i els clarissimi.

Eren il·lustres els cònsols , els patricis, els prefectes del pretori, els prefectes de la ciutat, el praepositus sacri cubiculi, els magistri militum, el magister officiorum, el quaestor sacri palatii, el comes sacrarum largitionum, i el comes rerum privatarum. Entre els il·lustres els cònsols i patricis eren considerats més alts en rang que els altres.

Els titols sublimissimi, exccellentissimi i magnifici eren sinonims d' il·lustre.

Entre els seus privilegis estava que en cas d'acusació criminal havien de ser jutjats per l'emperador mateix o per una comissió imperial i que podien aparèixer a les corts per mitjà de procuradors.

El tractamnent en temps moderns

Modernament s'aplica a jutges (il·lustrísim) i notaris. El Col·legi de Notaris de Catalunya té tractament d'il·lustre.