Il piccolo Marat
| El petit Marat | |
| Títol original: | Il piccolo Marat |
| Llengua original: | Italià |
| Gènere: | dramma lirico |
| Música: | Pietro Mascagni |
| Llibret: | Giovacchino Forzano i Giovanni Targioni-Tozzetti |
| Actes: | tres |
| Estrena: | 2 de maig de 1921 |
| Teatre: | Teatro Costanzi de Roma |
| Estrena al Liceu: | 18 de desembre de 1928 |
| Personatges: | |
Il piccolo Marat és una òpera verista del gènere dramma lirico en tres actes de Pietro Mascagni, segons un llibret de Giovacchino Forzano i Giovanni Targioni-Tozzetti. Fou estrenada el 2 de maig de 1921 al Teatro Costanzi de Roma.
Basada en els fets reals de terror esdevinguts a París després de l'assassinat del líder jacobí Jean Paul Marat, dut a terme per Charlotte Corday.
II piccolo Marat no és, evidentment, una segona Cavalleria Rusticana, l'èxit que va obrir a Mascagni les portes del teatre Constanzi, de Roma, les de la omnipotent editorial Ricordi, i, per tant, les de la fama internacional. Èxit que no es va repetir durant la vida del compositor tot i que des de 1890 -any de l'estrena de Cavalleria- fins a II piccolo Marat i Neró, les seves dues últimes partitures donades a conèixer el 1921 i 1935, respectivament, va compondre i va estrenar un conjunt de catorze òperes representades, la majoria, en i fora d'Itàlia.
És explicable que Il piccolo Marat sigui una òpera pràcticament eclipsada, perquè està escrita amb poques concessions al fàcil afalac de les orelles simplistes i, al mateix temps, no és prou subtil i intensa per complaure als més exigents. És una obra monocroma però no gris. Hi ha en la partitura, al mateix temps que un càlid lirisme, una rica harmonització i una realització orquestral de considerable qualitat, encara que també una tendència excessiva al realisme expressiu, al verisme integral, que no arriba a convèncer perquè resulta musical i escènicament poc vigorós, i les seves substancials debilitats no encaixen amb la naturalesa de les escenes embastades a base de les agitacions, odis, venjances i heroismes que el llibretista Forzano va poder imaginar enquadrats en una estampa de la Revolució Francesa.
Hi ha en aquesta òpera una veritable construcció operística que resulta digna d'apreciar. L'obra s'aguanta, té un primer acte ple de vida, un segon acte amb la deguda dosi de sentimentalisme i d'aguts de tenor i soprano, i un acte final en el que es concreta el drama per arribar a un desenllaç tranquil.litzador. És, en suma, una peça molt digna, significativa de les ànsies veristes del teatre italià de principis del segle XX.