Imtiyazat

Imtiyazat (derivat del turc Imtiyaz que vol dir concessió) són les capitulacions o privilegis comercials acordats pels governs musulmans a potencies cristianes. Incloïen per als comerciants la seguretat general, els drets testamentaris, llibertat de culte i funerals segons el costum, dret de reparar vaixelles, d'adquirir provisions, ajut contra els corsaris, queixes al cap de la comunitat musulmana. Si tenien extraterritorialitat incloïen jurisdicció consolar, diverses exempcions i abolició de la responsabilitat col·lectiva.

Els primers cònsols foren establerts pels estats mercantils italians als segles XII i XIII. El primer cònsol fou enviat per Venècia a Egipte el 1238 amb l'encàrrec de protegir als seus nacionals i regular els conflictes entre comerciants. A partir del segle XIV i sobretot al XV quan l'Imperi Otomà va tenir una gran expansió, els ambaixadors occidentals a Constantinoble foren complementats amb cònsols a altres ciutats. El 1528 França va ser autoritzada a enviar un cònsol a Alexandria (Egipte), ja possessió otomana. Aquest dret es va estendre per tractat a altres ciutats el 1535; es van obrir consolats a la costa de Llevant; el 1557 un consolat francès es va obrir a Alep. Drets similars els va rebre Anglaterra el 1580, entre 1606 i 1615 l'emperador d'Alemanya, i en els anys següents Venècia, Països Baixos i Suècia. Rússia no va gaudir del dret fins el 1774.

Els drets del comerciants foren regulats per capitulacions . Al segle XVIII els cònsols van adquirir més drets. Després del 1862 l'Imperi Otomà va procurar eliminar les capitulacions que progressivament es van abolir o els estats afectats hi van renunciar.

Bibliografia

• N. Sousa, The capitulation regime of Turkey. Its history, origen and nature, Baltimore 1933
• Ahi Chahla, L'extinction des capitulations en Turquie et dans les régions arabes, París 1924