Institut d'Egipte
L'Institut d'Egipte (al-Madjma al-ilmi al-misri) és una institució intel·lectual i científica d'Egipte fundada per Napoleó Bonaparte el 20 d'agost de 1798, sota la presidència de Gaspard Monge, sota el consell de la Comissió de Ciències i Arts de l'expedició francesa. Napoleó fou vicepresident, Joseph Fourier fou secretari i Costaz vicesecretari.
L'Institut es reunia al palau Hassan Kashif on treballaven els savis, artistes i l'èlit dels oficials francesos, i tenia quatre seccions (amb una previsió de 12 membres per cadascuna, xifra a la que no es va arribar):
- Matemàtiques (12 membres incloent Napoleó Bonaparte, Costaz, Fourier, Malus i Monge)
- Ciències físiques i naturals (10 membres incloent Berthollet, Desgenettes, Dolomieu i Geoffroy-Saint Hilaire).
- Economia política (6 membres incloent Cafarelli i Tallien)
- Literatura i belles arts (8 membres entre els quals Denon i Rahib)
Tots els membres foren francesos excepte l'egipci Raphaël Antun Zakhur Rahib, sacerdot grec catòlic.
De l'Institut depenia una impremta dirigida per l'orientalista Marcel. Les seves observacions i documents foren la font bàsica del coneixement del país al final del segle XVIII i començament del XIX. Va tenir la darrera reunió, la quaranta setena, el 21 de març de 1801.
El 1836 va reprendre activitat sota el nom de la Societat Egípcia sota l'impuls de savis francesos, alemanys i britànics. El 6 de maig de 1859, sota el patronat del virrei d'Egipte Muhammad Said Pasha, es va fundar a Alexandria l'Institut Egipci, continuador de la tradició cultural de l'Institut d'Egipte. Savis europeus i egipcis hi van participar en peu d'igualtat (destacant Maspero i Mariette com europeus i Ahmad Kamal i Ahmad Zaki Pasha entre els egipcis). El 1880 fou traslladat a el Caire i va recuperar el nom d'Institut d'Egipte el 1 de novembre de 1918 amb uns nous estatuts que preveien 50 membres residents a Egipte, i un màxim de 100 membres honoraris. Des de 1859 publica un Butlletí i unes memòries periòdiques, en àrab, francès o anglès. Adaptats els seus estatuts a les posteriors modificacions legislatives, encara continua treballant.
Bibliografia
- G. Guémard, Essai d'histoire de l'Institut d'Egypte et de la Comission des Sciences et des Arts, 1923-1924