Interferó
Els interferons són proteïnes segregades per determinades cèl·lules dels vertebrats quan son infectades per un virus. S' uneixen a la membrana plasmàtica de les cèl·lules sanes i les immunitzen davant la infecció per al mateix o altres virus.
Descobriment
En un principi es va sospitar de l' existència d'aquestes substàncies a partir de l' observació mèdica de què pacients que patien una malaltia vírica no patien, simultàniament, una segona malaltia d'aquest tipus, el que suggeria que la primera infecció vírica interferia en el desenvolupament de la segona. Quan es va descobrir l' interferó en els anys 1950 s' esperava que pogués ser útil per al tractament de malalties víriques, la major part de les quals no eren susceptibles de ser tractades per drogues o antibiòtics. Entre aquestes malalties s' inclouen el refredat, la poliomielitis, la varicel·la, l'herpes, l'hepatitis vírica i moltes altres. Però el més important es que es creia possible que l' interferó es pogués utilitzar per tractar alguns tipus de càncer que durant molt de temps s' havia sospitat que eren produïts per virus. Però en molts anys l' interferó va continuar sent un enigma degut a que només s' en produïa en petites quantitats en les cèl·lules infectades, el que donava poques esperances de què es pogués aïllar en quantitats suficients per establir la seva estructura i comprovar la seva activitat biològica.
Amb el desenvolupament de mètodes eficaços d'aïllament i d' identificació de traces de proteïnes i dels seus gens, es va veure que els interferons eren glucoproteïnes amb uns 160 aminoàcids.
Classificació
Cada espècie de vertebrat pot produir almenys tres tipus diferents d' interferons al llarg de l' infecció vírica: en els fibroblasts del teixit connectiu, en els leucòcits i en els limfòcits T.
Mètode d' actuació
La unió dels interferons a la membrana de les cèl·lules sanes indueix la formació d' enzims específics que poden destruir els mRNA vírics i inactivar un factor d'iniciació per la síntesi de la proteïna ribosomal, el que impedeix l' expressió dels gens virals en la cèl·lula hoste. Al 1980, el gen de l'interferó dels leucòcits humans va ser aïllat i recombinat en un plasmidi de E.coli per grups d' investigadors de Suïssa i Estats Units. Els esforços radiquen en produir interferons humans a gran escala a partir d' aquests gens per tal de fer front a determinats càncers i comprendre millor les malalties víriques humanes.