Introducció a la història de l'art
L'art és tan antic com la humanitat. Des dels seus inicis, els homes i dones han sentit la necessitat d'expressar plàsticament els seus sentiments, idees i creences.
Si l'art prehistòric és essencialment naturalista i té una funció màgicoreligiosa, l'art egipci, per la seva banda, introdueix valors d'idealització i la representació de la bellesa en les obres. Idealització que serà sunstituïda en l'art mesopotàmic, babilònic i assiri per una certa majestuositat i sentit místic, responent sempre a una intencionalitat religiosa al servei del poder.
Però va ser la Grècia clàssica la que va oferir els elements formals que han estat la base de l'art occidental. La societat grega va donar com a resultat un art al servei de l'home i a escala humana, abandonant les dimensions colossals de l'art egipci. Bellesa i moviment i expresssió constitueixen els pilars de la plàstica grega, als quals s'uneix l'afany d'dealització i el domini tècnic. De l'idealisme grec es va passar a l'acusat realisme romà, reflex d'un poble pràctic i militar, que dóna un sentit utilitari a les seves obres d'art.
Com hereves de l'art clàssic i precedent de les formes preromàniques, es troben les manifestacions de l'art paleocristià i bizantí. Paral·lament a la formació de l'art romànic, des de l'orient mitjà sorgirà un nou art que s'extendrà pel nord d'Àfrica i arribarà a la Península Ibèrica: l'art islàmic.
En la Baixa Edat Mitjana el simbolisme i expressionisme propis del romànic, seran substiuïts pel gòtic, amb un naturalisme cada cop més accentuat, que l'acostarà a l'estil i al període que inauguren l'Edat Moderna, el Renaixement.
Història de l'art
La Història de l'art és la branca de la historiografia que estudia les manifestacions artístiques que s'han donat al llarg de la història de la humanitat i la seva posterior classificació i interpretació. També es refereix a l'estudi acadèmic de les arts visuals, que tradicionalment han estat la pintura, l'escultura i l'arquitectura.
Aquestes definicions són molt amplies i alguns aspectes de la disciplina se sobreposen amb la teoria de l'art i la crítica de l'art. El treball de crítics i teòrics sovint ha esdevingut el puntal pel qual la història de l'art ha canviat de direcció.