Invasió musulmana d'Ifranja

Plantilla:FixHTML As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, valí d'Hispània va envair Septimània establint la seva capital a Arbuna el 720, oferint als habitants generoses condicions i ràpida pacificació de les altres ciutats.

Després de la conquesta, al-Andalus es va dividir en cinc àrees administratives corresponents a Andalusia, Galícia i Lusitània, Castella i Lleó, Catalunya i Aragó, i Septimània. Amb Arbuna assegurada i sobretot amb el seu port els mariners àrabs eren els amos del Mediterrani occidental, sotmetent ràpidament les ciutats controlades per comtes visigots: Alet, Besiers, Agde, Lodeva, Maguelonne i Nimes.

El 721 van arribar reforços per preparar el setge de Tolosa, que era la clau per dominar Aquitània amb les mateixes condicions que Septimània, però aquests seus plans van fallar per la derrota a la batalla de Tolosa, amb pèrdues immenses, en el qual Al-Samh fou greument ferit i va morir poc després a Narbona. Les forces àrabs, assentades sòlidament a Narbona i proveïdes fàcilment per mar, van continuar atacant cap a l'est arribant fins a Autun el 725.

L'any 731, el valí berber de Narbona i la regió de Cerdanya, Uthman ibn Naissa impugnà Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí sabent de l'opressió que patien els berbers al nord d'Àfrica i va pactar una treva amb Odó el Gran, casant-se amb Lampègia, la filla del duc. El sirià Gedhi ibn Zeyan fou enviat en secret per al-Ghafiqí amb un esquadró de cavalleria lleugera per capturar viu o mort a Uthman, sent localitzat a Llívia on va quedar assetjat i mort.

El 732 al-Ghafiqí va escollir la ruta de Pamplona i Roncesvalls per penetrar en el ducat aquità, tot avançant per l'antiga via romana cap a Bordeus, ciutat que va ser presa, saquejant amb virulència durant algun temps wl sud de la Garona. Odó el Gran els va sortir a l'encontre quan els invasors creuaven el riu Dordonya, però va ser derrotat. Al-Ghafiqí va avançar imparable cap a Angulema i Poitiers, que va ser saquejada. Odó el Gran es va veure obligat a recompondre la seva relació amb Carles Martell, al que va oferir submissió i ajuda per fer front als musulmans. Carles, que s'havia retirat del ducat, va enviar ràpidament un exèrcit.

Després de saquejar la regió de Poitiers, Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí va prosseguir cap al nord el seu avanç, en direcció a l'abadia de Sant Martí de Tours. Però en el camí entre Poitiers i Tours, li van sortir a l'encontre les forces del duc Odó i els reforços enviats per Carles Martell, i es va lliurar la batalla de Tours, l'octubre del 732. Les tropes àrabs van ser derrotades i Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí hi va trobar la mort. Els supervivents es van retirar en desordre cap a Narbona. La data de la batalla és incerta, car per a uns es va lliurar el dia 8 d'octubre, mentre altres asseguren que va ser a finals de mes. A aquesta batalla se li atribueix l'aturada de l'avanç musulmà a Europa.