Iodur de magnesi
| Iodur de magnesi | |
|---|---|
| |
| General | |
| Altres noms | |
| Fórmula molecular | Anhidre: MgI2 Hexahidrat: MgI2·6H2O Octahidrat: MgI2·8H2O |
| Massa molar | Anhidre: 278,114 Hexahidrat: 386.200 Octahidrat: 422,236 g/mol |
| Aspecte | Cristalls blancs |
| Nombre CAS | [Anhidre: 10377-58-9 Hexahidrat: 75535-11-4 Octahidrat: 7790-31-0] |
| Propietats | |
| Densitat i fase | Anhidre: 4,43 g/cm³ Hexahidrat: 2,35 g/cm3 Octahidrat: 2,10 g/cm3 Sòlids, |
| Solubilitat en aigua | Anhidre a 0 °C: 54,7 g/100 cm³ Octahidrat a 20 °C: 81 g/100 cm³ |
| Punt de fusió | Anhidre: 634 °C Octahidrat: 41 °C descompon |
| Punt d'ebullició | |
| Estructura | |
| Geometria de coordinació |
|
| Estructura cristal·lina | Anhidre: Hexagonal Hexahidrat: Monoclínic Octahidrat: Ortoròmbic |
| Perills | |
| Perills |  Nociu (Xn)
|
| NFPA 704 |
 |
| Frases R | 42/43-61 |
| Frases S | 36/37/39-45-53 |
| RTECS | |
| Punt d'inflamabilitat | No inflamable |
| Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa) Avís d'exempció de responsabilitat | |
El iodur de magnesi, MgI2, és un compost inorgànic iònic format per cations magnesi, Mg2+, i anions iodur, I–. Es presenta en forma de cristalls blancs, que són molt higroscòpics, per la qual cosa forma hidrats: el iodur de magnesi hexahidratat, MgI2·6H2O i el iodur de magnesi octahidratat, MgI2·8H2O. La seva estructura cristal·lina és hexagonal, tipus iodur de cadmi, per l'anhidre; monoclínica per l'hexahidrat; i ortoròmbica per l'octahidrat. És molt soluble en aigua i soluble en etanol. En l'atmosfera es descompon donant iode, I2, que es reconeix per la coloració marró i òxid de magnesi, MgO.
Preparació
Es por preparar per reacció directa entre el magnesi i el iode escalfant:
- Mg + I2 → MgI2
També es pot preparar de les següents maneres, totes per reacció amb l'àcid iodhídric:[1]
- A partir l'òxid de magnesi:
- MgO + 2HI → MgI2 + H2O
- A partir de l'hidròxid de magnesi:
- Mg(OH)2 + 2HI → MgI2 + 2H2O
- A partir del carbonat de magnesi:
- MgCO3 + 2HI → MgI2 + CO2 + H2O
Aplicacions
El iodur de magnesi s'empra principalment en síntesi orgànica.
Referències
- ↑ Patnaik, Pradyot, Handbook of Inorganic Chemicals, McGraw-Hill Professional, pp. 527-528, ISBN 0070494398
Bibliografia
- LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York
- SIGMA-ALDRICH http://agrippina.bcs.deakin.edu.au/bcs_admin/msds/msds_docs/Magnesium%20iodide.pdf