Isabel Besora
Isabel Besora (coneguda per La Pastoreta) era una jove pastora de Reus, nascuda a aquesta ciutat cap el 1575. El 1592 la pesta feia estralls a la vila i no se sabia com combatre-la.
El 25 de setembre de 1592 Isabel Besora es va presentar al jurat en cap, Joan Olivers, dient que la Mare de Déu se li havia aparegut i li havia encarregat que s'encengués la candela que cremava des de temps antic (des del segle XIII, segons Vilà[1] ) davant el sagrari, i així la pesta s'acabaria.
Els jurats no en van fer cas, la titllaren de visionària, i li varen demanar proves del que deia. La noia va tornar al camp on segons ella se li havia aparegut la Mare de Déu, i després de pregar, se li tornà a aparèixer; Isabel li va explicar que els Jurats no la creien sense proves i la Mare de Déu, amb la seva mà, va fer aparèixer la «rosa de Reus» a la galta de la noia (es diu que va ser amb un petó).
Si bé de sempre ha circulat la hipòtesi que va ésser aquest esdeveniment el que va establir el símbol de la vila, la realitat es que, com que el símbol ja existia, el suposat miracle només podia ser una representació de la ciutat.
Una capella a la verge de Betlem es va construir el 1602 al lloc on suposadament la mare de deu es va aparèixer a Isabel Besora i en augmentar la devoció popular es va construir un santuari després de 1650 que es va acabar el 1683 (Santuari de Misericòrdia).
Isabel Besora va morir al segle XVII. A Reus hi a una plaça amb el seu nom, coneguda com plaça de la Pastoreta.
El personatge és recordat cada vint-i-cinc anys durant les solemnitats de Misericòrdia ja que és un personatge del Ball de la Mare de Déu.
Referències
Bibliografia complementària
- Ezequiel GORT; Salvador PALOMAR. La formació de la devoció reusenca a Misericòrdia. Reus: Carrutxa, 1997