Isabel Vilà i Pujol
| ||||||||||||||
Q107292093  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||
| Q8436 | ||||||||||||||
| Pares | Segimon Vilà Roure i Teresa Pujol Armet | |||||||||||||
Isabel Vilà i Pujol (Calonge, 3 d'agost de 1843 – Sabadell, 23 de desembre de 1886)[1] va ser una republicana i lluitadora pels drets dels treballadors, considerada la primera sindicalista catalana. Va entrar a la historiografia catalana gràcies al relat que va fer el diputat Caimó al foc de la Bisbal (1869). I per aquesta causa també Carles Rahola la va enlairar a la categoria d'heroïna. Va tenir presència en la implantació de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) al Baix Empordà, i va crear la Federació Local de l'Associació Internacional de Treballadors de Llagostera.
Biografia
Isabel Vilà va néixer a Calonge el 3 d'agost de 1843. Els seus pares es deien Segimon Vilà Roure, natural de Calonge (en alguns documents apareix que és de Palamós) i taper, i Teresa Pujol Armet, de la Jonquera (en alguns documents apareix que és d'Agullana). Era la tercera filla del matrimoni, que en va tenir cinc. Als anys 50 del segle XIX, la família es va traslladar, per problemes econòmics, a Llagostera. Isabel Vilà apareix ja en el padró d'habitants de Llagostera de l'any 1857. Aquell mateix any va morir el seu pare. Als anys 60 del segle XIX, vivia al carrer Hospital i no sabia llegir ni escriure. La seva juventut va dedicar-la a treballar, tenir cura dels malalts i instruir-se, amb la idea de ser mestra d'escola.[2]
En esclatar la revolució de 1868, Isabel Vilà tenia 25 anys. Un any més tard, els decebuts republicans amb el canvi van voler aixecar-se en armes. Isabel Vilà s'hi va oposar. Tot i això, va donar suport a l'aixecament armat amb la preparació de tot l'equip de cura dels ferits. La mobilització es va agrupar en una concentració de tots els federals a la Bisbal per anar tots plegats a Girona. Els llagosterencs, amb Isabel Vilà, van passar per Calonge en la seva marxa cap a la Bisbal. Allà es va produir el Foc de la Bisbal, on Isabel Vilà va tenir cura dels ferits. Ella no volia marxar fins a treure el darrer ferit, però el seu oncle Josep, ferit, se la va endur de la Bisbal d'Empordà cap a Llagostera. Pere Caimó va qualificar Isabel Vilà d'«activista valenta i decidida i d'autèntic caràcter lluitador».[2]
Era coneguda com «Isabel cinc hores» per la seva reivindicació de la jornada de cinc hores per als menors de 13 anys. La seva participació en la campanya Fora quintes, la sol·licitud d'una biblioteca per als obrers a Llagostera, la seva lluita per assolir la jornada de cinc hores per als infants que treballaven a les fàbriques, etc., la varen fer una dona paradigmàtica en el seu temps.[3]
El 1874, amb el cop d'estat del general Pavia i la il·legalització de la Internacional, va exiliar-se a Carcassona, on va poder formar-se com a mestra.
El el 1880 va tornar a Catalunya per dedicar-se a l'ensenyament fundant un col·legi a Barcelona i més tard va ser directora d'una escola de nenes de la Institución Libre de Enseñanza a Sabadell, on va morir el 1886.
Reconeixements
Isabel Vilà té dedicat espais públics, carrer o places, a Palafrugell,[3] la Bisbal d'Empordà,[4] Calonge, Girona, Llagostera i Sabadell. El 2013 es va anunciar un musical sobre la seva figuda titulat IsaVel, dirigit per Kim Planella.[5]
Referències
- ↑ «Isabel Vi lar de Llagostera, lluitadora social i pedagoga». Revista de Girona.
- ↑ 2,0 2,1 Ferrer i Gironès, Francesc. Isabel Vilà i Pujol. La primera sindicalista catalana. Llagostera: Ajuntament i Arxiu Municipal de Llagostera, 1996, p. 100. ISBN 84-922266-0-9.
- ↑ 3,0 3,1 «Carrer d'Isabel Vilà i Pujol». Ajuntament de Palafrugell.
- ↑ V., A. «Dediquen una plaça a la sindicalista Isabel Vilà». El Punt [la Bisbal d'Empordà], 07-10-2009.
- ↑ Castillón, Xavier «La primera sindicalista catalana, en un musical gironí». El Punt [Llagostera], 07-02-2013.
Bibliografia
- Strubell i Trueta, Toni. Isabel Cinc Hores. Obra de teatre musical en tres actes. Mallorca: Editorial El Gall, 2005.
Enllaços externs
- La plaça d'Isabel Vilà en el nomenclàtor de Sabadell.