Isabel de Requesens i Enríquez
.jpg)
Isabel de Requesens i Enríquez, També anomenada Isabel Enríquez de Requesens[1] o Elisabet de Requesens i Enríquez, (?, 1468 - ?, 1535). Comtessa de Palamós, de Trivento i Avellino i senyora de la Baronia de Calonge, virreina consort de Nàpols.
Filla del primer comte de Palamós Galceran de Requesens i Joan de Soler i de la castellana Beatriz Enríquez de Velasco. Va quedar òrfena l'any 1506 amb una gran fortuna i bona part dels títols paterns.
El comtat de Palamós havia estat heretat pel seu oncle Lluís de Requesens a la mort del seu pare. Quan Lluís va morir, Elisabet va disputar el comtat amb la seva cosina Estefania de Requesens i Roís de Liori. Tot i aquesta va guanyar el litigi, li'n feu cessió a Elisabet que va ser la tercera comtessa de Palamós.
Seguint una política d'aliances dissenyada pel seu pare, Isabel es va casar amb el seu cosí germà Ramon Folc de Cardona-Anglesola, duc de Somma, comte d'Oliveto i baró de Bellpuig. Varen tenir dos fills: Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens (?, 1522 - ?, 1571), segon duc de Somma i Catalina Folch de Cardona (?, ~1480 - ?).
Va residir al Palau de Requesens a Barcelona, seu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des de l'any 1917.[2]
El pintor Raffaello Sanzio i el seu deixeble Giulio Romano van fer un retrat d'ella encarregat l'any 1518 pel cardenal Bibbiena per a fer-ne obsequi del papa Lleó X a la cort francesa i complaure així el seu rei Francesc I, home faldiller i rival del marit d'Elisabet, Ramon Folc de Cardona-Anglesola.