Isarn I de Pallars
Isarn I de Pallars (? - 948), infant de Ribagorça i comte de Pallars (920-948).
Orígens familiars
Fill del comte Ramon II de Pallars i Ribagorça i la seva esposa Guinigenta. A la seva mort els seus fills es repartiren l'herència, així Isarn i el seu germà Llop de Pallars reberen el comtat de Pallars mentre el seu germà gran Bernat I de Ribagorça rebé el comtat de Ribagorça.
Després d'una ràtzia del senyor de Lleida Llop ibn Muhàmmad al Pallars l'any 904 fou fet presoner i restà com a hostatge a la Tudela islàmica durant catorze anys.[1][2][3]
Núpcies i descendents
Es casà en dues ocasions, la primera amb una dama anomenada Senegunda i la segona amb Adelaida. Es desconeix de qui foren els fills:
- l'infant Guillem de Pallars (?-950)
- la infanta Ermengarda de Pallars, abadessa de Sant Pere del Burgal.[4]
Isarn I a la mort del seu germà Llop I de Pallars decidí retirar-se i deixà el seu govern en mans del seus nebots.
| Precedit per: Ramon II |
Comte de Pallars amb Llop I 920–948 |
Succeït per: Ramon III Borrell I Sunyer I |
Referències
- ↑ Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"
- ↑ «Ramon II de Pallars-Ribagorça». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ A. Cañada, 1980: p. 60
- ↑ B. de Riquer (dir.), 1998: p. 175
Bibliografia referenciada
- Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 885 entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça". ISBN 84-297-3521-6.
- Cañada Juste, Alberto «Los Banu Qasi (714 - 924)» (en castellà). Príncipe de Viana, 158-159, 1980. ISSN: 0032-8472.
- de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història: Política, Societat i Cultura dels Països Catalans Volum 2 La formació de la societat feudal segles VI-XII. Enciclopèdia Catalana, 1998, p. 426 p.. ISBN 84-7739-980-8.