Isidor de Pelusium

Per a altres significats vegeu «Sant Isidor».

sant Isidor de Pelusium

Fresc eslau del s. XIII
anacoreta
Nom secular	Ἰσίδωρος, Isidoros ("do d'Isis")
Naixement	segona meitat del segle IV Alexandria (Egipte)
Defunció	436 o 449 prop de Pelusium (Egipte)
Commemoració en	Tota la cristiandat
Canonització	Antiga
Festivitat	4 de febrer (occident); 17 de febrer (orient, corresponent al 4 de febrer julià); 10 Meixir (coptes, el 17 de febrer gregorià); 28 Arac' (armenis, és el 17 de febrer gregorià)
Fets destacables	Autor eclesiàstic, epistològraf
Iconografia	Vell, amb una gran barba, creu a la mà i llibre

Isidor de Pelusium (Isidorus, Ἰσίδωρος) (Alexandria, s. IV - Pelusium, 436 o 449) fou un escriptor cristià exegètic de finals del segle IV. És venerat com a sant per tota la cristiandat.

Biografia

Tot i el seu nom, era nadiu d'Alexandria, d'una família prominent. Retirat al desert per fer-hi vida eremítica, va passar la vida a un eremitori proper a Pelusium, on fou abat (director espiritual dels altres anacoretes) i on va practicar l'ascetisme.

Fou admirador de Joan Crisòstom i en la seva defensa va atacar els patriarques Teòfil i Ciril d'Alexandria. Va morir vers el 450.

Va escriure un llibre contra els gentils que s'ha perdut però es conserven moltes de les seves cartes (unes dos mil, tot i que en part són considerades espúries). S'adrecen a Ciril d'Alexandria, Teodosi II i altres corresponsals. Del recull conformat a un monestir de Constantinoble, se'n feren còpies durant l'Edat mitjana que les difongueren. Moltes, però, són incompletes i només se'n conserven extractes, sovint una o dues frases destacades.

Mort a mitjan segle V, és venerat com a sant per totes les confessions cristianes. A occident se celebra el 4 de febrer; a les esglésies orientals se celebra el 17 de febrer, que correspon al 4 de febrer del calendari julià.

Bibliografia

• Herbermann, Charles, ed. "St. Isidore of Pelusium", en: Catholic Encyclopedia. Robert Appleton Company, 1913.
• Isidore of Pelusium.