Isla Cristina

Isla Cristina
Q17334923
	Andalusia
	Província de Huelva
Comarca	Costa Occidental
Q33829
P1549	isleño/ña
Q1071
Q190200	3
Q22975498
P281	21410

Isla Cristina és un municipi de la província de Huelva. L'any 2006 comptava amb 20.323 habitants. La seva extensió superficial és de 50 km² i té una densitat de 397,5 hab/km². Les seves coordenades geogràfiques són 37º 12' N, 7º 19' O. Es troba situat a una altitud de 3 metres sobre el nivell del mar i a 56 kilòmetres de la capital de la província, Huelva.

Demografia

Evolució demogràfica
2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006
18.236	18.435	18.770	19.027	19.227	19.875	20.323

Població

El terme municipal comprèn els nuclis urbans d'Isla Cristina, Pozo del camino, La Redondela i de la Mancomunitat Intermunicipal d'Islantilla, que suposarà en un futur proper un gran assentament turístic.

La població es eminentment marinera, triplicant-se a l'estiu a causa del turisme que disfruta dels 8 km de costa per on s'extenen unes platjes amples de sorra groga. Es pot practicar la pesca esportiva a la Ría Carrera, a les platges i a mar obert.

Història

El terratrèmol de Lisboa de 1755 va canviar la fisonomia de la costa atlàntica de la península ibèrica i va donar lloc, entre altres, a l'aparició d'una illa a l'actual Isla Cristina. Aquesta localitat va ser fundada per pescadors catalans, en concret per Arnau, de Canet de Mar, patró de pesca, que es va establir allí el 1756, i a qui seguiren altres catalans del Principat i de València. El 1757, Josep Faneca, de Mataró, que era llavors l'únic habitant ja que els altres estaven absents, va descobrir aigua potable. El primer magatzem el va construir Anton Salerich. Els noms de molts alcaldes reflexen l'origen català de la població (Antoni Roselló, Joan Martí, Joan Travé...). En aquesta època l'anomenaven La Figuereta o La Higuerita, en referència a una petita figuera propera al pou d'aigua potable. El 1802 es va convertir en municipi, prenent la capitalitat de l'antic municipi de La Redondela, i el 29 de gener de 1834 pren el nom d'Isla Cristina, en agraïment a la Reina Maria Cristina per l'ajuda prestada quan un brot de còlera va afectar a gran part de la població.

En l'actualitat, l'emprempta catalana encara és visible en els cognoms de bona part de la població i en alguns elements del lèxic local, com ara "acheta" (aixeta), lota (lotja) o "coca", tot i que és una típica població andalusa.

Símbols

Bandera

La bandera esta formada por dues franges grogues que representen el sol i 7 barres alternades de blanc i blau que representen l'aire i el mar, s'alternan 4 de blanques i 3 de blaves.

Escut

L'escut consta en la seva part superior del pou i la figuera que representen els orígens de la població. A la part inferior té dos vaixells que confirmen el caràcter mariner de la gent de la localitat. Ostenta com a timbre, una corona reial que demostra el títol atorgat per la Reina Maria Cristina i que va canviar el nom de La Figuereta o Higuerita a Real Isla de la Higuerita.