Itawa

Itawa fou un estat tributari protegit de l'Índia, del tipus zamindari, al districte de Sagar o Saugor a les Províncies Centrals, tahsil de Khurai, a 77 km al nord-oest de la ciutat de Sagar. Estava format per 44 pobles amb una superfície de 199 km². La vila d'Itawa tenia aleshores 2.177 habitants.

Itawa havia estat fundat per Indrajit, un oficial bundela al servei d'Akbar el Gran (segle XVI); al inici del segle XVIII fou concedida pels mogols a Diwan Anup Singh, rajà de Panna, que hi va construir un fort i va embellir la vila. El 1751 Itawa va passar als marathes a canvi del seu ajuts contra els bundeles, i els nous propietaris van reforçar el fort i van construir alguns dels millors edificis. Quan els marathes van cedir el districte de Sagar als britànics el 1818, la comarca la formaven 46 pobles que rentaven 896 lliures a l'any, i fou concedida de forma vitalici a Ram Bhao, un maratha pandit, a canvi dels seus dominis a Malhargarh (a l'extrem nord-oest del districte de Sagar, darrer el riu Betwa) i a Kanjia, cedit el primer a Daulat Rao Scindia i el segon al seu talukdar (16 pobles en ple dret i 28 només amb dret superior).