Izz-ad-Dawla Bakhtiyar

Izz-ad-Dawla Bakhtiyar fou un sultà buwàyhida, fill i successor de Muïzz-ad-Dawla (932-967).

Fou designat hereu del seu pare el 955 però no tenia gaire capacitat pel govern. Quan va pujar al tron va delegar les feines de govern al seu visir (tots els seus visirs foren elegits amb cura). Inicialment va seguir una política contra els hamdànides de Mossul (iniciada ja pel seu pare) llavors representats per Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar (emir des de 967), i contra l'emir autònom de la Batiha, Imran ibn Shahin. Va tenir un acostament als càrmates per enfrontar als fatimites que el 969 s'havien apoderat d'Egipte.

Els enfrontaments entre les seves tropes daylamites i les turques van ser constants i finalment Bakhtiar va trencar amb els darrers, trencament complicat per les lluites entre sunnites i xiïtes a Bagdad, i per la intervenció de grups ayyarun, i quan va quedar assetjat a Wasit pels turcs, va haver de cridar al seu cosí Adud al-Dawla de Fars; mentre els rebels dominaven Bagdad i Khuzestan; Adud al-Dawla va convèncer al seu pare Rukn al-Dawla, que era el degà de la família i que governava al Djabal, de fer una expedició en ajut de Bakhtiyar amb les tropes pròpies i algunes que en va enviar Rukn al-Dawla des de Rayy. No obstant va retardar tant com va poder la intervenció a l'espera de què Bakhtiyar estigués a punt de ser derrotat; llavor va actuar, va derrotar els rebels (30 de gener del 975) i va entrar a Bagdad el 31 de gener del 975.

Al cap de dos mesos, sota pressió, Bakhtiyar va abdicar (12 de març del 975). Aquesta actuació va molestar tant al seu pare Rukn al-Dawla que el va obligar a restablir a Bakhtiyar, i encara que Adud va obeir, del disgust que el pare va tenir es va posar malalt i va morir el 16 de setembre del 976.

Quan el 977 Adud al-Dawla va envair Iraq, Bakhtiyar ja l'esperava: s'havia aliat a Fakhr al-Dawla de Rayy, als hamdànides, al cap kurd hasanwayh Barkezani i a Imran ibn Shahin, emir de les maresmes (Batiha) del sud d'Iraq, i s'havia avançat cap a Ahwaz, on es van trobar els dos exèrcits. Adud va aconseguir la victòria el 1 de juliol del 977 prop de la ciutat. Finalment l'octubre Bakhtiyar va reconèixer la sobirania de Adud al-Dawla i li va demanar permís per marxar a establir-se a Síria. Bakhtiyar es va dirigir doncs cap a Síria i passant per Mossul l'hamdànida Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar el va encoratjar a intentar recuperar el poder. Amb ajut de l'emir hamdànida, Bakhtiyar va retornar al Iraq però les forces col·ligades van patir una greu derrota a mans d'Adud prop de Samarra (a Kasr al-Djuss) el 29 de maig del 978. Bakhtiyar va ser capturat i executat després de la batalla i Abu Taghlib fou perseguit durant uns quants mesos i els seus estats ocupats incloent Mossul.