Jafre (Olivella)
Jafre (o Jafra segons les grafies) és un antic llogarret, actualment abandonat, en el Parc Natural del Garraf, al terme municipal d'Olivella.[1] En un turó alt de 189 m. es conserven les restes de la casa del baró de Jafra, la dels masovers i l'església de Santa Maria de Jafre amb la rectoria (el rector de Jafre ja és esmentat al 1305).
El lloc apareix documentat ja des del 1139. El 1143 Ramon Guillem llega el loco de Jafre al seu fill Pere i el 1332 s'esmenta un "Castell de Jafre". En un poblament del segle XIV s'hi recull un sol foc (o habitatge) i al 1413 s'indica que l'església de Santa Maria ja no té raó de ser perquè al poble no hi queda ningú amb vida. Al 21 d'agost del 1432 es va establir la unió perpètua de l'església de Jafre amb la de Sant Fèlix d'Olivella: actualment, la parròquia d'Olivella porta el nom de "Sant Pere i Sant Fèlix d'Olivella i Jafre".
Al segle XVII, els barons de Jafra decideixen donar nou impuls al poble i hi nomenen un batlle (Francesc Mercer, el 1683) i en restauren l'església, dedicada a Santa Maria (1688). Al 1819 Jafre perd el darrer batlle i s'incorpora definitivament al poble d'Olivella, segurament a causa dels vincles parroquials esmentats més amunt.
El progressiu conreu de la vinya a partir de la repoblació esmentada del segle XVII fa que els habitants també s'incrementin: 83 habitants el 1820. A l'any 1850 es restaura altra vegada l'església. La fil·loxera (1879-1880), però, causarà el progressiu abandonament de les terres. Jafre encara tenia 19 habitants el 1960.
El poble havia tingut diverses masies, moltes deshabitades actualment, com els « Masets de Jafre», i altres encara amb vida, com el «Mas Mercer (o Marcer, la Fassina (que acull l'entitat "Jafra Natura", dedicada a la difusió del coneixement del Parc Natural del Garraf" i la Plana Novella, actualment amb un monestir budista.
La riera de Jafre és un afluent i tributària de la riera de Begues (riera de Ribes al seu tram final).
Els barons de Jafre
La senyoria de Jafre estava vinculada al castell del mateix nom i a les terres que l'envoltaven. Els seus propietaris foren, al llarg dels segles XIII i XIV jutges o batlles reials de Vilafranca del Penedès, i el 1332 (almenys) ja tenien el tractament de barons. El 1365 el baró era Bertran dez Coll, i el títol pertangué a la família Bertran, fins que per enllaços matrimonials passà als Catà (segle XVIII) i successivament als Martí, als Papiol (1717), la casa dels qual és ara el Museu Romàntic de Vilanova i la Geltrú, i als Torrents (1817).
Es conta que, el 1714, l'aleshores baró de Jafra acollí Rafael Casanova, ferit (i cercat pels vencedors felipistes) en una casa que tenia a Barcelona, primer, i -quan la recerca es calmà- al palauet que els Jafra tenien prop de l'església parroquial de Sant Boi de Llobregat [1].
Bibliografia
- Servei del Patrimoni Arquitectònic El Baix Penedès. El Garraf Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991. Col. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya 3. ISBN 84-393-1227-X
- J.Campmany Els confins occidentals del terme d'Eramprunyà de l'alta edat mitjana al segle XV Barcelona: Diputació de Barcelona: 2000. Col·lecció Monografies, 30 [2]
- 25 sortides a peu pel Penedès Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs, 2003
- Ramon Maria Rodon i Guinjoan Un fet de nova notícia?, article publicat a La Tosca núm. 61 (febrer-març 2007), p.6-7 [3]
Enllaços
- ↑ «Jafre (Olivella)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|16|Plantilla:Puntdecimal|N|1|50|Plantilla:Puntdecimal|E|type:landmark|primary|name=}}